XIX Marató SEO - 2019 - 166 espècies
L’any 2019, després de l’èxit de l’edició de 2017 (quan vàrem aconseguir veure 176 espècies en 24 hores a peu, el que és un rècord europeu) i de l’edició de 2018 (164 espècies en bici, en un dia amb poca migració i amb pocs ocells als Aiguamolls), es plantejava amb dubtes fins al darrer moment. Tant pel que fa als dubtes sobre qui seríem, com si ho fèiem novament a peu o en bicicleta. A més, els dies anteriors (dates de maratons de la SEO oficials), no havia estat possible trobar un dia que anés bé a més de 2 membres de l’equip, pel que finalment va ser fora de les dates oficials, per la qual cosa, els tres membres del TBT que quedàvem vàrem decidir optar per la bicicleta, l’Aleix, en Gimi i en Ponç, amb en Gerard com a suport, qui no podia pedalar per una lesió al peu.

Els dies anteriors havia fet calor i bon temps, amb absència de vent,per bé que les previsions pel cap de setmana eren de pluges i de tramuntana que aniria augmentant al llarg de dissabte.

Tanmateix, els ocells migradors eren prou presents des de les fortes llevantades de mitjan abril, amb xifres mai vistes d’ocells com el papamosques de collar, i els Aiguamolls estaven prou bé d’ànecs, limícols i ardeids, malgrat ser en dates molt tardanes. Mai abans havíem fet una marató tant entrat el mes de maig, i això ens portaria a veure espècies diferents, tot i que a renunciar a migradors primerencs i a hivernants. A més, a muntanya feia tramuntana les primeres hores i allà es tractava de “salvar els mobles”, cosa que vàrem aconseguir veient sit negre, gamarús, griva, mallerenga petita, d’aigua i emplomallada, pinsà borroner o merla d’aigua a Requesens i durbec camí de la pista carenera. Tot i això, el vent va impedir sentir picot verd i negre. Més avall, els ocells migradors anaven sortint a la pista militar (fins i tot 55 voltors!) i altres rapinyaires. Els secans dels peus de l’Albera, Delfià (malgrat no trobar el botxí, estava ple de guatlles, gaig blau i també falcó mostatxut, tórtora, papamosques, terrerola, oreneta cua-rogenca, ballester, cotxa cua-roja, colltort, mosquiter de passa, etc.) varen aportar molts ocells. A partir d’aquí, pluja, vent, fred i aigua, molta aigua. Vàrem pedalar i caminar sota la pluja durant 6 hores sota a pluja, fins quedar xops nosaltres, la roba, llibretes i binocles (estaven tan entelats que no podíem ni mirar). Tot i això, els Aiguamolls, varen estar molt bé, amb espècies interessants com territ de Temminck, xarxet, perdiu de mar, fumarell negre, martinet menut, esparver cendrós, falcó cama-roig, territ gros o un estol de xatracs comuns per sobre mateix d’Empuriabrava. Finalment, el capvespre a la platja del Matà fou un dels grans graners d’espècies, amb gavina corsa, paràsit cuapunxegut, quatre espècies de xatracs (curroc, menut, comú i bec-llarg), moltes baldrigues, fumarell negre, garsa de mar, pigre gris, territ tres-dits, etc. i una llum espectacular de capvespre, amb la companyia d’en Jordi i l’Oriol, que es varen incorporar per donar-nos ànims.


Sopar el vespre abans a Peralada, amb en Jaume Geli, tot preparant els darrers detalls

El total final del dia fou de 166 espècies, una xifra prou elevada si tenim en compte que a 11 de maig el pas ja és molt limitat. Tanmateix, la pluja batent des de les 14h a Vilaüt fins les 20h al Matà, va aportar fred, humitat, però també molts ocells migradors que varen sedimentar als Aiguamolls. En acabar el dia, encara vàrem tenir temps de fer un sopar de colla, per celebrar que l’11 de maig feia 50 anys en Gimi, el dia de Sant Ponç.


Down chorus a l’Albera a la matinada, a la carena del Puigneulós, amb vent i molta fred


Prats amb pardal de bardissa, tallareta i sit negre al Neulços a trenc d’alba amb tramuntana


Descens a les rouredes d’uns 900-1000 metres d’alçada, buscant el pinsà borroner i la palustris


Seguint avall per les rouredes, entre vaques de l’Albera, buscant el pinsà borroner i la palustris


Arribant a les fagedes, on vèiem el pica-soques i més mallerengues, camí de Requesens


A la resclosa de Requesens, a l’Anyet, havent vist la merla d’aigua i la cuereta torrentera


Buscant sense sort la merla blava al Castell de Requesens, on sí que hi havia oriols i roquerols


Baixant per la pista carenera dels militars, ja a l’arribada a Sant Climent, havent vist 55 voltors


El cafè obligat al bar “La Parra” de Sant Climent, on en Jaume Geli ens dóna ànims novament


Creuant l’Orlina entre Mas Fils i Delfià, remullant-nos com cada any, però fent bona drecera


Les closes dels comuns de Pau, acolorits i radiants, malgrat la pluja amenaçadora i freda


A l’aguait de Vilaüt va començar la pluja i la fred, que ens va acompanyar fins al capvespre.


Vilaüt, amb ranuncles i lliris grocs, esplèndid com cada mes de maig, un recés de la pluja.

    
Des de Vilaüt fins a Pericos, Tec, Estany Europa i el Cortalet, la pluja no va amainar. Molta fred, humitat i incomoditat per mirar ocells, però ens va aportar molts ocells d’interès a la plana.


Després de 4 hores de pluja, va sortir el sol en un capvespre esplèndid al Matà i La Massona.


L’arribada a la platja del Matà, davant de la Massona, amb una llum meravellosa i molts ocells.


Capvespre a la platja de La Massona, veient fumarells, xatracs, mascarells, baldrigues i paràsits


Observant limícols, ardeids, ànecs i fumarells als estanys del Matà ja eixuts després de la pluja.

    
Martinet menut i cigne mut als estanys del Matà, amb una llum preciosa després de la pluja.


La tarda esplèndida al Matà, impensable unes hores abans quan pedalàvem sota pluja batent


Els Estanys del Matà, que ens proporcionen molts limícols com el territ gros o la perdiu de mar.

    
Fumarell negre i cames-llargues als Estanys del Matà, amb la carena de Serra Verdera al fons.


Estols de fumarells negres i carablancs acomiadant el dia amb les darreres llums als Aiguamolls