|
|
TBT - TRAMUNTANA BIRDING TEAM |
| Presentació | L'Equip | Les Maratons | En Prensa | Patrocini | Enllaços | Galeries | Novetats | La Marató En Directe |
Les Maratons |
| "El Gran Reto" - Euskadi 2010 - 118 espècies - 1ers | ||||||||||||
|
Un any més, el Tramuntana Birding Team hem participat a "El Gran Reto", una divertida activitat, perfectament
organitzada per la SEO. Enguany, la participació ha estat molt elevada, amb 9 diferents equips, representant
diferents indrets de l'Estat Espanyol com Galícia, Cantabria, Astúries, Castella Lleó, Castella la Manxa,
Catalunya (que érem dos equips) i Extremadura i Madrid. En total més de 35 participants voltant per Euskadi,
la zona escollida per mirar d'observar el màxim nombre d'ocells en 24 hores.
|
||||||||||||
|
El dia següent el vam destinar a fer "scouting" arreu de vall de l'Ebre, muntanyes i zones obertes i agrícoles del sud, amb l'esperança de trobar l'itinerari perfecte, hipòtesi cada vegada més dificultosa a mesura que passaven les hores i encara no havíem tret l'entrellat del millor espai muntanyós, els millors racons mediterranis, els millors boscos accessible, el millor coll de muntanya per fer el pas matiners de migradors i, sobretot, allò que encara no havíem pogut (ni podríem), visitar durant l'scouting, les zones humides i el litoral atlàntic. Quin desastre que s'augurava! No ho teníem gens clar.
I, ara de nou, carretera sense parar fins a Vitòria, on volem anar a l’embassament l’Ullibarri-Gamboa abans d’enfilar cap al nord-est, prop d’Irun, a la frontera francesa. Pel camí, dinem dins el cotxe, en un tàpers que ens han preparat, amb amanida i espaguetis, però sense coberts! La imatge de l’Oriol endrapant amb les mans tot conduint no tenia pèrdua! Just allà, passa volant un falcó pelegrí, que només veuen l’Aleix i en Ponç! Ostres, anem malament de “fivers”! L’embassament, on arribem després d’una hora i mitja de camí, és un bon calmat d’ansietats sumatòries: becadell, fotja, cigonya, polla, gamba verda, gralla, ànec cullerot, ànec griset, agró blanc, gavina, gavià, cabussó emplomallat i cabusset. I, novament, carretera fins a Txingudi, on només d’arribar trobem els companys catalans, un xic cap-cots dient que no valia massa la pena. Alarmats, anem cap a l’estuari i sumem de forma successiva, sense parar! No valia la pena? Allà sumem 12 limícoles més (torlit, fredeluga, territ variant, pigre, becut, pòlit, tètol cuanegre i cuabarrat, corriol gros) a més de blauet, pardal xarrec, i un preciós cabussó gris, un papamosques que només veuen en Gimi i en Ponç, i els dos ànecs que faltaven, xarxet i xiulaire. Fantàstic! Ha valgut moooolt la pena! Nou tute en cotxe (ara el darrer), creuant d’est a oest tota la façana litoral, per un paisatge impressionant, muntanyós, forestat, humit, atlàntic, vertical, ple de caseríos alterants amb ciutats i pobles a peu de vall. Bonic, inaccessible, remot. Un bon exemple de l’aïllament i isolament d’aquesta gent basca durant segles, que ha configurat un paisatge, una llengua, una identitat pròpia tan diferent a la resta del món. Cap a les 5 de la tarda arribem a Urdaibai. Allà de nou trobem els catalans (Albert Burgas, Marcel Gil i Martí). Caminem fins a peu de ria, on veiem garsa de mar, ànec negre i el cigne negre (aquest no comptabilitza, lògicament). Sembla ser, hores després, que un dels Melanitta podria ser de l’espècie americana, però en tot cas, de moment només compta el d’aquí. A la tornada, una cotxa cua-roja se’ns posa de conya. Comencen les presses. Queda poca llum i els xàfecs s’intensiquen.
Al lliurament de premis, màxima satisfacció, total entesa i bon ambient entre els equips i un bon record d’un nou títol: Una “Txapela de Oro” pels guanyadors!
| ||||||||||||
| X Marató SEO - 2010 - 212 espècies - 1ers. | ||||||||||||||||||
|
|
Cada any el repte és més gran. Cada any, guanyar la Marató implica més scouting, major preparació, temps més
ajustats, major col•laboració amb amics coneixedors dels diferents territoris per on passem, etc. Però, sobretot,
implica no traïr l'Empordà i saber renunciar a veure els ocells que a ponent faríem segur (xixella, ganga,
mallerenga de bigotis, calàndria, còlit negre, sisó, etc.). Aquest any hem fet la nostra segona millor marca "terrestre" (és a dir, no comptant el rècord europeu de l'any 2007, en què vàrem agafar l'avioneta, fet que ens va permetre fer els secans, l'Empordà, el Delta i el Pirineu en un sol dia). Però el més important d'aquest any és la col•laboració amb d'altres equips, amb els que tenim una excel•lent relació, sobretot amb els tercers classificats, els Little Bastards. Realment (i ho diem amb tota sinceritat), no ens hagués fet res que haguessin quedat primers classificats. Així ens "traurien aquesta pressió" d'haver de competir al màxim nivell i haver de guanyar cada any! Bromes a part, vàrem estar els dies previs intercanviant informació: ells no varen poder baixar al Delta a fer scouting, on sí que vàrem estar nosaltres el dia abans (l'Oriol i l'Aleix) i els vam explicar què hi havia a cada lloc. El mateix van fer ells amb alguns sectors d'Osona que coneixen millor que nosaltres (on l'any que ve segur que farem la xixella i l'aufrany, Martí!). |
|||||||||||||||||
|
Canvi de conductor, que l’Aleix ja ha rendit molt! En Deli al volant, i, evidentment... volant! Anem a Osona, però les obres de la carretera de Ripoll a l'abocador d'Orís ens endarrereixen: perdem 12 minuts respecte allò previst, entre l'anada i la tornada. No hi veiem aufrany, ni durbec, com l'any passat, però no falla el milà reial, el negre, el corb, els voltors aturats a les penyes, i la propina aquí és el blauet, que creua el riu Ter just sota nostre, xisclant i lluint el blau encès amb la llum del sol matiner. També el martinet, bernat i gavià, a més d’un estol de corbs marins. Vinga, enrere i cap a les menjadores que tenim a l’altra punta del Ripollès, per a mallerenga d'aigua i pica-soques. Es fan pregar uns minuts més del compte, fet que sumat a trànsit i a "zafios" de lenta conducció (com diu en Deli), ens fan portar un retard de més de 22 minuts! Allà hi sumem també pardal xarrec, Delichon, verdum, gafarró, garsa, cardina, cuereta blanca i hi veiem un nou astor, aquest aturat en un arbre. Que guapo! (sí, però no compta, ja el tenim "repe"! Marxem!).
Cap als Aiguamolls, on aquest any fèiem una estratègia diferent: Per fer la melanopogon, anàvem primer als Estanys, després a Cap de Creus i la barca, per tornar després a l'RNI2. I va funcionar. Vàrem aturar-nos als Tres Ponts i rodalies, on va fallar el gaig blau, però un oriol ens va passar per davant, un mascle magnífic. També allà, arpella i cigonyes. I, als estanys, els primers balquers, boscarles, la mostatxuda inclosa, agrons, arpelles, fotges, polles, grisets, collverds i una grata sorpresa: a més dels roncaires, llossers (cullerots) i fredelugues que ja teníem "ancorats", hi havia 1 mascle de morell cap roig, una altra espècie que mai fem a la Marató. Valones, cueretes grogues, martinet ros, oreneta de ribera, corriol petit, gamba-roja, fumarell, gavina, flamenc, gamba verda, cames-llargues i altres ocells aquàtics, culminen la primera part d'Aiguamolls. 140 espècies a les 12:45, amb un retard de 19 minuts, menys preocupant però encara existent.
Tots a córrer, que en Lluís ens espera amb la zodiac, acompanyat de la Ma Àngels Pujolar (gràcies Ma Àngels!). Ella ha vingut amb en Lluís amb barca des de Roses, agafarà la furgo i ens la portarà fins a Empúria-brava, així tots 6 podem gaudir d’una hora d’ocells marins. Sortim disparats de la furgo, tots vestits d’uniforme, com un exèrcit d’esverats. Creuem per davant la platja, entre gent prenent el sol. Ens traiem pantalons i sabates, i saltem a dins la zodiac. La gent no se’n sap avenir. Què deu estant passant? Què és tal emergència?
Pel camí, els exquisits menjars amb què ens obsequia cada any la Maria, barrejats amb els infumables 18 entrepans de botifarra (tot i que aquest any ha canviat a hamburguesa) que prepara en Ponç el dia abans. I pringles, sobretot molts de pringles per no fer pringues!!els tradicionals red bulls que fan, al nas d’en Jordi veritable “delícia” (quasi vomita en sentir l’olor; fins i tot el despertem del son profund). Qui també fa un merescut son és l’Aleix. Aquí aprofitem per posar al dia la llista i “casar” les dues llibretes, la d’en Ponç, i la llista de musts i de bonus que enguany hem hagut de fer a mà (mentre sopàvem), perquè no havíem imprès la que teníem. Tot quadra. Estem a 176 espècies i queda el Delta, una garantia.
Dades tècniques: Espècies: 212 Classificació: 1ers (per 8è any consecutiu, i en 9 de les 10 edicions de la Marató) Quilòmetres: 968 Hores de dormir: 0 “Fivers” (espècies no vistes per tothom, però sempre per 2 o més): 6 Meteo: Bon temps a muntanya (tèrmiques molt aviat). Calor durant el dia. Suau vent a l’Empordà i al Delta. Dies previs freds i plujosos, però els dos dies anteriors, molta calor i sol, tot i un petit front amb plugim la nit de divendres fins la 1 de la matinada Alguns “pringues” destacables o espècies que esperàvem fer i van fallar: aufrany, xatrac gros, siseta, Territ de Temminck, baldriga cendrosa, paràsit gros, gaig blau, gavina capnegra, merla roquera, gralla de bec groc, mussol pirinenc, raspinell pirinenc, boscaler pintat gros, mosquiter xiulaire, repicatalons, picot garser petit, colltort, ànec cua-llarg, etc. Alguns mamífers observats: mufló, isard, marmota, cabirol, llebre, conill, esquirol, guilla... |
||||||||||||||||||
| "El Gran Reto" - Catalunya 2009 - 170 espècies - 1ers | |
|
Aquesta vegada si que no les teníem totes... Com cada Marató, les dificultats i entrebancs cap a la nostra
estratègia i cap als nostres recursos són cada cop majors. Primer no valien els cants, després les avionetes,
després no podíem ser 6 (i un havia de ser conductor), després no valia visitar llocs on es fés anellament....
Una a una, hem anat superant les proves, però aquesta de competir a "l'estadi" dels nostres principals rivals,
els Rarebirdspain Birdracing Team, ja era un esglaó massa difícil de superar. Es feia a Catalunya, el Gran Reto,
però no podíem anar al nostre territori "talismà", l'Empordà! En fi, sabíem que el més probable és que quedéssim
segons (si no tercers o quarts), però com sempre, cal tenir esperances, pencar fort i lluitar per la victòria,
cohesionats com sempre. Un dia de setembre ens vam trobar per preparar el Gran Reto, a casa en Ponç a Girona. Mapes, trucades a uns i altres, connexions al Google Maps, horaris, temps entre destinacions, "musts" i "bonus", hores de llum... Mil càlculs per acabar definint a grans trets la ruta inicial, pendent dels retocs finals. Era evident el millor lloc per començar al Pirineu, un indret d'accés ràpid, asfaltat, amb pendent elevat en pocs quilòmetres i amb boscos i prats alternats: Port Ainé. També era evident que havíem de fer secans, però els coneixíem menys |
|
|
que els "rivals", més autòctons de la ruta. Per tant, plantejàvem "salvar elsmobles" a muntanya i ponent, i
invertir fort al Delta (moltes hores), per mirar de compensar els "pringues" que faríem a muntanya i secans
en relació als rivals, en un terreny, elDelta, on estem en iguals condicions. Vam celebrar el naixement d'en
Quim (filld'en Ponç) i diversos aniversaris (Jordi, Deli...). Al vespre ja fresquejava, i en Jordi que
anava escàs de roba va posar-se un barnús que donava aspecte d'un membre d'asil... Passen les setmanes amb poca preparació posterior (però sí algunes dades "externes" de gran valor). Total, que el dijous a la nit (només un dia abans), l'Oriol i en Deli marxaven cap al ponent. En Gimi va de bòlit amb projectes que està tancant. En Jordi, com sempre, voltant per mig Europa fent conferències (4 hores abans de començar la Marató encara era a Menorca fent una xerrada), l'Aleix treballant fins a darrera hora i preparant les opos, i en Ponç amb el nou fill d'un mes i amb la inauguració de la Plaça Fita de Montjuïc a Girona, fins 5 hores abans de començar... Quin panorama! Sort d'en Deli i l'Oriol, que van fer una "avanzadilla" que va resultar clau... Informats per diferents ocellaires locals, teníem algunes referències, fins i tot coordenades precises, per mirar de trobar camps amb ocells estepàrics i altres ocells com l'òliba, el duc o el mussol banyut. Dormen a Tremp i a trenc d'alba ja són Port Ainé, on troben un porxo per passar la següent nit. Fan tota la ruta d'alta muntanya, la de muntanya mitjana i els secans. Mentrestant, en Gimi arriba amb tren a Lleida. En Ponç i l'Aleix surten amb la Mercedes Vito llogada des de Girona, i passen a buscar en Jordi a l'aeroport de Barcelona. Finalment, a les 21:30 ens trobem tots junts a Vilagrassa, a l'Hostal del Carme, on tots els ocellaires ja estan a punt i on, asseguts cadascun dels equips en una taula, ens permet ajustar detalls i posar en comú totes les dades, propostes i informacions. La nit comença freda, glaçada (de fet, com les següents 24 hores, malgrat el sol radiant que farà durant el dia). Ha bufat vent del nord-est durant 4 dies, molt fort, i les temperatures, fins ara molt altes per l'època, s'han desplomat. Si quedava algun estival, ja no hi és. I si hi havia algun migrant a punt de marxar, també ha fotut el camp. Però, per sort (i així fou), els hivernants estan ja arribant. Comencem buscant l'òliba, després d'un colom en un campanar. Però les dades que teníem no quadraven amb la posició del punt GPS, de manera que vam acabar anar caminant per mig d'un camp, en direcció al que el GPS ens deia, entre la foscor, la fred i la terrible humitat. Però vam trobar la barraca, i l'òliba fou la primera espècie valuosa. Al cap de poc, el torlit se'ns va creuar pel davant, en un aparcament d'Ivars, com també uns sisons que remugaven de lluny i bategaven les ales en un camp d'aufals, fantàstic! A més, ànecs, algun tudó endormiscat, alguna gavina, etc. No hi havia mussol banyut i la llarga espera del duc a Sant Llorenç de Montgai ens va servir per sumar la polla d'aigua i un gamarús llunyà que inicialment vam pensar que podia ser el duc; però no, el duc no volia (ni va voler l'endemà), aparèixer aquesta marató... Pugem cap a dalt, per Camarasa, Tremp, La Pobla... més amunt, ja pujant a Port Ainé, veiem cabirols, guilla, dues fagines atropellades (i l'endemà de dies, alguns isards). A dos quarts de cinc de la matinada ens posàvem dins els sacs, amb l'esperança de sentir algun mussol pirinenc, però la cosa no estava per altres bèsties. Un descans de 2 hores i mitja és absolutament ideal. Es posa molt i molt bé, per estar en plena forma les següents 15 hores! Quina diferència amb la marató de primavera!! Com costa que cantin els ocells a trenc d'alba al mes d'octubre. Un pas de merles, tords i grives espectacular ens dóna esperances, però l'iliacus no surt. Pugem a més alçada i ja hi ha llucaretes (no pas poques!), trencapinyes, pinsans, mallerengues petites i una mallerenga emplomallada. Més tords, i, ara sí, alguns iliacus pel mig. Va clarejant i surt l'esplèndid trencalós, just després que un falcó pelegrí es dediqués a perseguir cornelles. També una parella de corbs, algun reietó i un raspinell. En vol, ja amb més claror, una parella d'àguiles daurades ens sobrevolada, seguida per voltors, cada vegada més i més freqüents. Quin matí! Quin inici, culminat per un mascle de merla de pit blanc volant pel davant nostre... Enmig de tots aquest ocellam, l'equip de l'Eduardo De Juana que arriba, amb un Mercedes espectacular, al costat nostre. Conversa divertida enmig d'ocells i fred severa, i cap avall. Fem una parada al lloc on el dia abans havien sentit el picot negre. Mentre esperem, surt el cargolet, la mallerenga blava i cuallarga, i el pica-soques (que més tard sortirà en diferents llocs). També passa volant un picot garser gros (que veu tothom menys en Ponç, però per sort el recuperem més avall, a Collegats). També algun mosquiter, algun gaig, tallarols de casquet i, ara sí, ens saluda tres vegades seguides el picot negre. Següent aturada, on canta el pardal de bardissa i més avall encara, gratapalles, i altres ocells ja més comuns, com el pit-roig, l'estornell. Més avall al riu, no una sinó 3 o 4 merles d'aigua (força més abundants que al Pirineu oriental) es deleiten amb les aigües de la Noguera, on també surt algun roquerol i cueretes torrenteres (força més escasses que al Pirineu oriental); els primers pardals, aligots, mallerenga carbonera, tórtora turca, cuereta blanca, verdum, cardina, cotxa fumada i un corb marí mig perdut. Anem baixant i a Collegats no volem parar, per la gran improbabilitat de trobar el pela-roques (el dia abans ho havien provat estona i estona en Deli i l'Oriol i ni rastre), però el nostre "Capità" ens exigeix parar, contra la voluntat de l'equip. Però el capità mana, ja se sap. Al cap de 5 minuts ens estàvem emocionant amb un pela-roques preciós, al mateix moment que un pinsà borroner s'esmunyia entre el bosc de ribera. Un cop més, en Jordi té la flor al cul (clar, ja havia fet l'oda de la poda d'aligot i el ritual amb la sortida del sol...). Passem Collegats, aturada on hi havia d'haver pardals roquers, però no hi són. Hi surt però una parella de sits negres i el bruel, a més de diversos estols de titelles, on busquem sense èxit alguna trivialis. Anem baixant enlloc d'anar per Camarasa, trenquem a Àger, on traiem sense problema el pardal roquer i un estol impressionant de més de 200 gralles de bec vermell. També passerell, i l'aturada llarga on cantava el cotoliu acaba amb xoriguer, gafarró, tallareta cuallarga, garsa, tallarol capnegre i picot verd, però sense cotoliu. Passant pel Coll d'Àger qui demana l'aturada per si canta el cotoliu és en Ponç; es queda sol, però li fem cas i allà canta el cotoliu! Avall que fa baixada. A Terradets no ens hi aturem. No ens cal; l'esparver ens passa volant pel costat mateix, tot i que algú no el veu perquè està al costat del cotxe oposat). Milà reial previsible on tocava ser a l'abocador de la Noguera, on estornells negres s'hi compten per centenars i on veiem una sorprenent arpella. I ja som als secans. Anem al lloc que el dia abans hi havia el botxí, i allà reposa, al mateix punt! Fidel com havia de ser. Tot seguit, alguna perdiu i dues orenetes vulgars que deuen passar-les canutes amb tanta fred! Allà surt ja la cogullada, i anem fent cap al sud. Passem per la variant de Lleida, no sense renunciar a l'entrada a Vallcalent, on ens han dit que hi ha cotorres. Entre semàfors, cotxes, trànsit i rotondes lentes que ens fan desesperar, arribem a Vallcalent quasi per casualitat, perquè ningú recordava on era i havia canviat molt l'entorn des de feia anys. Cigonya al niu i cotorres argentines xisclant, amb un esparver que ens serveix per recuperar el "fiver" que arrossegàvem i primers esplugabous per prats i camps del voltant de les zones urbanes, juntament a algun bitxac ja prop de Serós. Sobre els secans, després d'un llarg debat, ens decantem per no fer Alfés, ni Belianes, ni pràcticament res abans de Balaguer i jugar-nos les cartes per la Granja d'Escarp. Només una hora i fotre el camp ràpid cap al Delta. La cosa surt bé; només d'arribar al riu, bernat, cigne, teixidor, rossinyol bord, agró blanc i un corriol petit als còdols del riu! Ah, i dos ànecs cuallargs, alguns xarxets i un astor sobrevolant-nos, preciós trobat per l'Aleix a tocar dels penyams. A tocar el riu, on havien de ser els còlits negres, dos de diferents entre les roques... I, menjant mosquits fent giragonces sobre l'aigua, oreneta de ribera juntament a orenetes (tot i que cap cuablanca) i algun blauet! D'allà cap als secans situats en direcció a Maials. Només de començar, merla blava i, de cop, mussol dalt d'un mas, còlit gris (més tard en veurem 4 o 5 més), perdius i xixelles en un mas enrunat. També una parella de caues i les primeres cogullades fosques que no paren de cantar. No surt la ganga, ni la xurra, però sí en un mateix camp, calàndria, terrerola rogenca ben a prop, i aloses. També alguns cruixidells que passen volant, discrets... Abans de deixar els secans, encara veiem una puput cantada per en Deli (l'única puput del dia, de fet) i en una petita basseta un becadell i un grasset de muntanya (curiosament no el tornem a veure al Delta, ni l'hem vist al Pirineu, els llocs on comptàvem que sortiria). A les 14h, segons l'horari previst, deixem els secans amb en Ponç al volant després de la conducció d'en Deli durant part del Pirineu i el secans (a la nit havia conduït l'Aleix i també a primera hora), amb l'esperança de veure alguna cuabarrada tot baixant cap al Delta per l'Eix de l'Ebre. Però a Mora decidim anar per l'Hospitalet de l'Infant, a veure si tenim la sort de trobar-nos amb les "nostres" cuabarrades que a la primavera ens van obsequiar amb un vol just a sobre de l'Autopista, quan ja vèiem difícil que no fos un pringue després de l'absència a l'Empordà. Condueix ara l'Oriol. I aquí un nou moment màgic, just a peu de Vandellós, de la central nuclear; en Ponç veu un rapinyaire al cel, molt blanc, però no feia pinta de cuabarrada. Parem a plena autopista... i és una marcenca! Just al cap de poc, i encara parats, veiem dues siluetes un quilòmetre més enllà, aquestes sí que en fan pinta! I tant, dues cuabarrades que ens saluden... En Gimi va actualitzant la Marató On Line, però a partir del Delta, ja ho deixem aturat, a causa de la impossibilitat, enmig de tanta ploma, de seguir escrivint i mantenint al dia les observacions i llistats. Arribem al Delta a l'hora convinguda, amb l'Oriol al volant que ho coneix tot com el palmell de la mà. Són les 15:30h. Als primer arrossars ja sumem el martinet blanc, la fredeluga, el gavià fosc i el gavià, que encara no els teníem al llistat. De seguida el Goleró és un festival, on hi manca la garsa de mar, però on veiem sorpreses com l'àguila pescadora i el xatrac menut. Allà territ tres-dits, becut, fotja, tètol cuabarrat, pigre, gavina corsa i capblanca, xatrac bec-llarg, trist, xivitona, flamenc, gamba verda, gamba-roja, gamba-roja pintada, cabussó, etc. I d'aquí als Vascos, a veure si veiem algun ocell marí... Hi trobem un parell de mascarells joves, algunes llunyanes baldrigues mauretanicus i diverses Calonectris, tot i que la sorpresa majúscula és l'oca que arriba volant des del sud i entra al Fangar... Té poc blanc, no? Ostres, quina coloració... Ep, taca blanca entre el bec i la cara, i el bec de color intens!... És una albifrons!!!! Uau! Ja tenim l'ocell inesperat del dia! Entre aquell sector nord del Delta i l'Encanyissada al Pont de Través acabem veient també morell cap-roig, morell de plomall, polla blava, rascló, griset, pardal xarrec, cullerot, cabusset, un xatrac gros cantat per en Jordi i el martinet ros als camps que freqüenta segons preveia l'Oriol, a tocar el Pobleneu del Delta. De seguida cap a les Salines de la Tancada, on ens surten espècies valuoses com el bec d'alena, tètol cuanegre, batallaire, remena-rocs.... Busquem sense sort la piula grossa als erms de la Tancada, on no només no surt, sinó que pringuem un cyaneus que només veu en Ponç, llàstima! Incursió al Trabucador, on no trobem ànecs marins ni gavots als Alfacs, ni la platja ofereix massa ocells, perquè està inundada de gent. Adéu a la garsa de mar, però en canvi, algunes gavines capnegres estan aturades a la platja. Als matolls del Trabucador, aixequem de tot, com cotxes, còlits, mosquiters (però tots comuns) i una sorpresa, la cotxa blava! Als arrossars de l'Illa de Riu, bestial la densitat de limícols! Territs variants (i algun bec-llarg tot i que cap territ gros, tot i que ens havien dit que n'hi havia...), corriol cama-negra, corriol gros, xivita, territ menut, territ de Temminck i no hi trobem la Xenus que s'hi havia vist dies abans, però si un estol de daurada, espècie que no comptàvem fer. Algun repicatalons passa volant. Pitant cap a l'Aufacada, que hi ha poca llum; passarem el capvespre a la torre màgica de cada any... Només d'arribar, en Gimi crida un rapinyaire, que acaba essent una preciosa esmerla. I al cap de poc, més màgia: en Jordi crida: ferruginea! Sí, un ànec canyella ens passa volant! Tenim aquest, però ens falta el T.tadorna, que veiem més tard a dins de Buda. Allà comença el festival. Al mar, més Calonectris i un pas impressionant de paràsits cuapunxeguts, alguns d'ells ben a prop i preciosos, amb plomatges de fase clara i tot. L'Oriol, però només ell, veu un skua, llàstima, segona espècie del dia que no podrem comptar! A les llacunes, apareixen estols de capons, una valona, oca vulgar, cabussó collnegre i 4 becs-planers. També ànec piulaire. A sota, canta un ocellet que sembla una boscarla fent el típic "txec"... Doncs sí, ho és, la veiem molt bé! I, finalment, ja amb poca llum i buscant si apareixia l'àguila calçada, no surt, però sí alguns grupets de martinets de nit... Són les 20h i portem 170 espècies! Busquem el xot, que la fred dels darrers dies l'ha fet espavilar per tornar a Àfrica. Enfilem Delta enllà i busquem el duc en diferents indrets, sense sort i amb molta fred. El mateix amb el mussol banyut, també sense sort... Ens quedem com estàvem, a les 170 espècies, un veritable èxit! Estem satisfets, tot i que pensem que en Ricard, en Sergi Sales i en Toni Alonso, en jugar en camp propi, poden haver-ne fet unes 175 o més, però al final ens adonem que la xifra és impressionant, que hem fet molt pocs pringues i molts de bonus i que, si algú en fa més, haurà estat de sort, perquè hem fet una marató francament excel·lent. Arribem a les 23.30h a Vilagrassa. A les 00:20 arriba en Ricard, amb retard que no qüestionem (arriba a ser a New Jersey i el desqualifiquen, severs com són allà amb les normes!). No sabem resultats fins l'endemà, quan veiem que som vencedors, 11 espècies per davant d'ells i, amdbós equips, a molta distància del següent, que està a 104 espècies. Una altra marató fantàstica, no per haver guanyat, sinó pel que hem arribat a veure, per com ens hem divertit, tots sis junts en uns racons esplèndids de Catalunya, on encara subsisteixen espècies precioses i amenaçades que hem de mirar de conservar entre tots. Altres dades: Quilòmetres; 710 Dormir: 2h 30 minuts Espècies: 170 Cotxe: Mercedes Vito |
| IX Marató SEO - 2009 - 214 espècies - 1ers | |
|
|
COM DIU LLUÍS LLACH: "L'EMPORDÀ....NOMÉS A L'EMPORDÀ" Quan moriré porteu-me a l'Empordà, només a l'Empordà, només a l'Empordà... Que no hi ha terra que la meva sang, la sedueixi tant, la sedueixi tant... La veritat és que ens ha costat poc mantenir la fidelitat al nostre Empordà. Els cants de sirenes que vénen de ponent ens fan ser conscients que per ara no podrem sumar algunes espècies com la mallerenga de bigotis, la xixella, l'aufrany, el milà reial, l'àguila calçada, la ganga, la xurra, el pioc, el ja extingit còlit negre, el sisó, la calàndria, la trenca, etc. Mai? Qui sap! Si nosaltres no anem al ponent, el ponent vindrà a nosaltres... Visca les reintroduccions... Tanmateix, l'Empordà és l'Empordà i cada any ens retorna la seva fidelitat en forma d'una allau d'ocells impressionants, de sorpreses, de paisatges plens de vida i de plomes. D'ocells que any rere any es resisteixen a abandonar aquesta terra, malgrat que són cada vegada més escassos, com la terrerola, el botxí, l'esparver cendrós, etc. De paisatges lluents de verd, |
|
de rocams litorals plens de falcons, corbs marins emplomallats, de brolles riques en tallarols, hortolans, cogullades
i trobats, d'onades traïdores entre baldrigues i mascarells, d'una plana que, com canta Lluís Llach és "el dibuix dels
Déus" i, com diu el nostre capità, en Jordi, és el mirall del cel després de les pluges de primavera. Un any més l'Empordà
no ens ha fallat. I gràcies a ell, un any més, hem guanyat la Marató, aquesta vegada amb una marca realment meritòria, de
214 espècies vistes en 24 hores al nostre país, un xifra molt propera al nostre rècord europeu del 2007 de 217 espècies
però amb l'afegit d'aquesta vegada fer-ho sense ajut d'una avioneta. La millor marca feta mai sense avioneta fins ara
era de 204 espècies, també nostra, del 2006. Enguany som conscients que hi ha molta rivalitat i equips molt potents que ens persegueixen. Sabem d'uns andalusos, els Eleonoros, que s'ho han treballat molt, com també de la colla d'en Marc, en Marcel, en Martí and co., a més d'en Ricard, Xavi, Sergi i Armand, que any rere any ens vénen al darrera, alguns anys a quasi 30 espècies de diferència, altres anys a menys de 10. Per tant, hem hagut de pedalar, i de valent. L'experiència d'haver participat a la World Series of Birding de New Jersey el maig de 2009, de la mà del probablement millor equip del món, és una referència, un model a seguir. Amb ells aprenem tècniques d'scouting, anotacions amb programes informàtics "in situ". I en prenem nota. Molt bona nota...
També l'hivern ha estat especialment dur -ja quasi no queden Estrildas, la major part s'han mort de fred!- i les notícies recents poc afalagadores, poc encoratjadores: la cuabarrada ha vist com es perdien les dues cries que ja havien nascut en un dels nius de Cap de Creus, la verderola ha abandonat el seu territori habitual, als prats alpins no hi ha encara el que toca haver-hi, i els ocells estivals més tardans, encara no han arribat per l'Empordà (ni tórtores, ni oriols, ni el gaig blau, ni papamosques, ni Caprimulgus, etc.). La cosa no pinta bé. Hem de doblar esforços perquè la cosa surti bé i dedicar molt de temps a la preparació prèvia, especialment a mesura que s'acosta el dia. Divendres al matí, dos de nosaltres érem al Delta de l'Ebre, un altre al Pirineu, un altre als Aiguamolls i dos més al Cap de Creus, acabant de trobar alguns dels ocells que veuríem hores més tard. Són les 21:30 i ens trobem tots a casa d'en Ponç, a Girona, lloc de trobada dels darrers anys, que sembla que ens porta sort. Foto de rigor per agrair el patrocini de Llet Nostra, l'esponsorització d'enguany.
A les 22, tot fent camí cap al Maresme, acabem de parlar de l'estat de tot plegat, fent els darrers preparatius i la ruta prevista, amb horaris previstos per l'endemà. Aturada de rigor per menjar quelcom amb certa "calma" per darrera vegada abans de la Marató.
Triga una mica el duc, però aviat els polls es manifesten. Mai havíem començat tant bé. Són les 00:13 i ja tenim una de les espècies objectiu de la nit, de fet, una de les que no havíem fet l'any passat! Cada any perdíem literalment la primera hora, sense cap espècie valuosa fins la 1 o quarts de 2. Aquest any això no ha passat i, a més del rossinyol, el duc al "sarró"! En Jordi comença la nit prenent un "Pepe Energy" que portàvem de la Marató de New Jersey... Deixem el Maresme sense enganyapastors. A un dels 3 nius que tenim controlats al Gironès de gamarús, resulta fàcil, tot i que els polls criden només una vegada i en Deli es queda sense sentir-los. Un altre al sac. Ara, el següent objectiu, el mussol banyut, que l'any passat tampoc havíem fet. Després d'haver visitat fins a 11 diferents nius de l'espècie durant els dies previs, al final el vespre anterior en vam trobar un amb polls, que canten al cap de pocs segons de ser a lloc (el mateix de l'any passat, però enguany es "comporten"). De fons, mussol i xot. Fantàstic! La cosa rutlla. Un xic de coca-cola i uns pringles per no fer pringues...
Als Aiguamolls fem la cigonya, fotja, collverd, rasclons a tort i a dret, rossinyol bord i l'òliba, al lloc de sempre, clavada com un estaquirot! El torlit canta sense problemes i el bitó és més mandrós i discret, enguany, però acaba sortint. Són les 3:45. Pitant marxem cap al Pirineu, amb la sensació de la feina ben feta. Una nit perfecta, de moment. I a més, sense vent i amb un sol "fiver", el gamarús, que ben aviat recupera en Deli amb una aturada al lloc just, en el moment just, com havíem comprovat els dies previs. Fem benzina, aturada tècnica. Val més perdre 10 minuts de nits que un minut de dies!
A les 5:55 (enguany uns minuts més tard que altres anys), ens canta l'Aegolius de sempre. Al cap de 4 minuts, el primer cotoliu, puntual com sempre, abans de les 6. Evidentment, de dormir, res de res. No hi ha temps. Ja espurneja per llevant. En Gimi té muntat el seu centre de dades a la part del darrera de la furgo, on mantenim informatitzada la situació de cada moment.
Canten pit-roigs, mallerengues petites, raspinells, trencapinyes, grives, mallerengues emplomallades, pardals de bardissa, pinsans, picot garser gros, tudó, reietons, cornelles, merles ens saluda una merla de pit blanc i comença a tamborinejar i cridar com un boig el picot negre del territori habitual. Són les 6:59 i ho tenim pràcticament tot dels prats alpins i boscos de pi negre. Aleshores, un trencalós matiner, surt d'entre les carenes nevades. En Jordi crida "el trenca"!. Majestuós ens diu Bon Dia, agraït de les potes que el dia abans li han deixat perquè tingués esmorzar. De fet, com hauríem de veure un trencalòs a les 7:03 del matí, si no fos per l'aliment que li han preparat? Això de la Marató, no té secrets. Simplement es tracta de ser generós amb els ocells, i ells són agraïts i generosos amb nosaltres!
Aturada al raspinell pirinenc, que és al lloc de sempre, envoltat de llucaretes. A les 7:22 surt el gaig (aquest any molts, tant que ens va fer patir, un any!) i al cap de poc, territori més humanitzat, amb conreus i alguns casalots: cotxa fumada, cucut, mosquiter comú, mosquiter pàl·lid, mallerenga blava, carbonera, tord, pardal i els pinsans borroners (quin tip de veure'n, enguany, tan que costa alguna vegada!). També gratapalles, cargolet, tallarol de casquet i, la sorpresa més inesperada possible: L'Oriol exclama: "naevia"! Efectivament, un boscaler pintat gros cantant en un petit prat enmig de pins roigs i freixes de fulla grossa! Vaya tela!!! La pota d'aligot d'en Jordi comença a fer efecte... El pobre Aleix es desespera. En més d'un lloc sent algun cant, com la mallerenga cuallarga, però no pot dir-ho perquè és conductor. Al cap de poc surt, però. Al mateix lloc, pica-soques blau cantant a sac, a cor què vols. I, creuant el nostre estimat Freser, la merla d'aigua ens saluda amablement al ritme que canten les cueretes torrenteres, picots verds, cueretes blanques i bruels. Als prats de sempre, la piula dels arbres (de fet, 3 o 4 de diferents), dansant al cel. Quin espectacle. Conscients que anem molt bé, volem deixar el Pirineu havent fet encara alguna altra espècie que ens va fallar l'any passat. Però aquest any no falla: La verderola canta als nous prats on l'hem "redescobert", acompanyada d'una sorpresa, l'alosa (que ja deduïm ens estalviarà una bona estona de Delta, al cap d'unes hores). Baixem als pobles i ciutats de la vall, només amb la manca de l'àguila daurada (en fi, tot no pot ser), ni el sit negre (encara som a temps a treure'l al Pení, Cap de Creus, on una parella cria en un lloc molt localitzat). A les valls, corbs, roquerols, orenetes vulgars i cuablanques, coloms, garses, i, ja prop d'un fantàstic indret ple de menar pels ocells -l'abocador-, gavians, milans negres i alguns tardans corbs marins i durbecs. Però el camí fins l'abocador no el fèiem en va: hi buscàvem espècies "impossibles" fent la nostra ruta "oriental", l'aufrany i el milà reial. I, efectivament, les dues surten! Magnífic! Allà també "cau" el voltor, a més del martinet blanc, el gafarró i, ja de camí a Olot, aturada estratègica per les nostres amigues les mallerengues d'aigua, que romanen al lloc on havien de ser, acompanyades per estornells, pardals xarrecs, cardines i altre cop durbec. Als túnels de Capsacosta, una marcenca ens sobrevola. Al cap de poc en Ponç crida un "stop". Reconeix que ha arriscat, perquè el columbiforme que ha vist estava lluny, certament lluny i fer mitja volta pot suposar perdre més d'un minut (malgrat que anem "on time"). El risc ha valgut la pena i és una tórtora! Com costa l'aligot, que no es deixa veure a les valls d'Olot i no és fins a Besalú que veiem el primer. També el primer bitxac, tórtora turca i, atenció, que entrem al lloc que ens ha de marcar les diferències, l'Empordà. Et portaràs bé, Empordà? Respondràs com cada any? No triga gaire a donar-nos resposta: Esparver cendrós (primer un migrant, després un nidificant barallant-se amb una arpella, després dos nidificants més, després un altre migrant, quin festival de pygargus, i que bonics que són!). Seguidament, cogullades, capsigranys, tallarols de garriga, xoriguer, abellerol, tallarol capnegre, mosquiter de passa, tallarol emmascarat, verdum, trist, cruixidell i el faisà on havia de ser (feia 2 anys que el fallàvem, el coi de faisà!). Allà mateix, ens falla el Petronia, però encara confiem en fer-lo a Cap de Creus. Passerells i perdius fan que ens situem a les 11:15 del matí amb 100 espècies. Dues perdius (que l'any passat vàrem fallar!), aixequen el vol a la zona de secans de l'Empordà, on les darreres terreroles, xoriguer petits i botxins subsisteixen com poden. Hi canten guatlles i puputs. Hi veiem trobats, caues i cotxes cua-roges. Això de l'Empordà és un festival! Quina densitat d'ocells interessants per quilòmetre quadrat! Vilajuïga a les 11:54, als peus de Cap de Creus. Un fantàstic esparver sobrevola el cotxe! I aquí el Cap de Creus, decisiu per moltes espècies, ens ha de fer veure si anem camí de rècord, com sembla que anem, o la cosa comença a fallar: Primers vessants i ja surt la daurica, l'ocell preferit d'en Ponç, qui la canta amb entusiasme. Primeres cogullades fosques i els tallarols trencamates i tallaretes cuallargues ben conspicus. Ens falla la cuabarrada. No hi ha polls al niu ni tampoc adults volant. El festival de Cap de Creus, però, continua amb el ballester, hortolà i l'esperat sit negre, que, efectivament, el veiem on tocava! Seguidament, falciots pàl·lids arreu, còlit ros (aquest any no falles, còlit!), bitxac rogenc i els pardals roquers que no eren a la plana...Ja uns minuts abans d'embarcar-nos (amb en Lluís ja inquiet perquè portem un retard inhabitual de més de 12 minuts!), encara tenim temps d'anar als racons freqüentats per migrants sedimentats, on traiem una bosqueta cantaire, una tallareta i la merla blava als rocams habituals. També un aligot vesper en pas actiu per sobre nostre. Genial! El mar fot por només de veure'l de lluny. Ens diu en Lluís que la cosa està peluda, amb onades de 2 a 3 metres. Primer ens pensem que és conya, però un cop superat Norfeu (i després d'haver vist els primers corbs marins emplomallats), veiem que va de veres.... Mai havíem navegat, cap de nosaltres, per un mediterrani tan encrespat; amb zodiac i amb tantes onades. Bestial! Fot una llevantada de por!!! A la cresta de l'onada fotem uns bots d'escàndol. A la gola de l'onada desapareixem i no veiem res de res.
Són les 14h i portem 140 espècies. Empúria-brava ens proporciona la cotorreta argentina (però no pas la krameri). En aquest moment, en entrar als Aiguamolls, sabem que tenim 80 minuts per fer-los de cap a peus. En Jordi, que de petit va "caure a la marmita" d'aquest parc, té "llibertat de moviments". És a dir, malgrat portar-ho tot súper cronometrat, aquí li cedim tots uns "moments" d'improvisació i de genialitat. Confiem en la seva immensa flor al cul i deixem que es mogui per pressentiments. Li concedim, simplement, 80 minuts i que, com cada any, faci de nosaltres i del llistat, el que vulgui durant aquella estona, el nostre "capi" (per cert, ell continua imitant en Núñez de Cracòvia amb les conseqüents rialles de tots plegats...). Pren una decisió no compartida per cap de nosaltres, que és anar a la RNI. En fi, ell sabrà: I sí que sabia, el molt "puta"! Cau un gaig blau. Al cap de poc un oriol i un papamosques! Tres "bonus" com una casa de pagès! Allà comencen a sortir coses més esperades com agró roig, cuereta groga, balquer, boscarla (tot i que ens falla per primer cop a la Marató la mostatxuda!), valona, corriol petit i gros, i 3 magnífics ànecs cuallargs (bonus boníssim!). També ànec cullerot, esplugabous, oreneta de ribera i a la Muga, el teixidor no para de cantar, amb una polla d'aigua de fons. Arribem al Cortalet per fer el cigne (aquest any no badarem pas!) a les 15:15 i allà, sorpreses, una darrera l'altra: bec d'alena, ànec piulaire (uau, amb aquest no hi comptàvem!), griset, becadells, xivitona, gamba verda, batallaire, gamba roja pintada, cabusset, ànec blanc, etc. Un excel·lent Cortalet en menys de 5 minuts! El Matà també esta preciós: Hi trobem el martinet ros, corriol cama-negre, els dos ànecs menuts un al costat de l'altre (roncaire i xarxet), els dos tètols un al costat de l'altre (cuanegre i cuabarrat!), tres territs (bec-llarg, menut i el de Temminck, després de buscar-lo durant més de 4 minuts!), etc. Però el millor és que, només d'arribar al Matà, el primer ocell que veiem és un mascle vermell del front al cul, reclamant davant mateix nostre, de piula gola-roja! Quina meravella! La piula té el cul vermell, però nosaltres hi tenim una magnòlia florida!! Deixem el Matà a les 15:35. Fem un intent pel picot garser menut al Fluvià. Mala hora. Pic del migdia. Ho deixem estar de seguida. A les 15:55 som a l'AP7. Carretera i manta. Ha arribat l'hora d'asserenar-nos i pair la situació. Fem comptes. Anem molt bé. Molt rebé. Portem 178 espècies. Aniria de conya arribar al Delta amb un parell més, però veiem massa miraculós veure algun astor, alguna xixella, alguna cuabarrada per Vandellós, etc. Però els miracles existeixen (o això sembla, i sinó, que ho preguntin als periquitus, que aquest any encara se salvarà l'Espanyol!). Tothom dorm, després d'haver degustat unes esplèndides quiches que en han cuinat la Mercè i la Maria (que bé que es posen, mmmm!). L'Aleix fa un merescut descans després d'un tute de cotxe non-stop i ara és en Deli (la inhumana màquina incombustible d'en Deli) que condueix cap al sud, amb en Ponç de copilot. A l'alçada de Reus, estornell negre, la 179. Són les 17:42. En Ponç no para de buscar el cel. Creu que sortirà la cuabarrada, que tan de greu li ha sabut no veure al fracassat niu de Cap de Creus. Som a Vandellós, a les 17:52. Crit brutal d'en Ponç que desperta fins i tot la junta de la culata de la Volkswagen, la tapa del delco i les mil peces d'un cotxe que no sabem perquè serveixen però hi són... "Cuabarrades"!!!! Dos preciosos adults ens passen literalment per sobre, a l'alçada de les nuclears. Uauuu!!! Parem al marge de l'autopista. Orgasme col·lectiu. Cants d'alegria, només comparables als de la marató de no sé quin any amb l'escena de la cigonya negra a Delfià! Impressionant! El Goleró apareix molt diferent del que esperàvem. Són les 18:15 i el nivell està altíssim. Hi veiem els limícols (pocs), molt concentrats en alguna platgeta. Alguna garsa de mar llunyana. Hi sobrevolen tots els Sterna que no havíem vist (menut, gros, curroc i comú). Gavià fosc, fumarell, territ tres-dits i un agró blanc. Fa estona que busquem el bernat pescaire. No apareix! Com pot ser, el fallarem??? Pòlit cantaire ajocat dormint, gamba roja, territ variant i una xivita en un dels canals (amb aquesta tampoc hi comptàvem, ara ja). Al cap de poc, dues xivites més i, al fons, remena-rocs. Ep, i el flamenc, que no ens el deixem! També pigre gris, gavina capblanca i un becut, volant al costat d'un pòlit (perfecte per veure la bestial diferència de mida i de bec, per cert). Passen volant uns xibecs. El Goleró ha estat impressionant. Hem vist just el que tocava. Faltaria la cirereta i ja podem fotre el camp. La cirereta apareix en forma de petit estol de territs grossos, primer aturats, després volant est enllà.... Portem 199 espècies. No hem fet encara el bernat! Són les 18:55 Ara sí, vora Deltebre, un bernat! Hem vist 199 espècies a Catalunya en un dia i no havíem vist el bernat. Això té mèrit! De fet, acaba essent l'únic bernat que veiem durant el dia, que fort, no?. Canal Vell, amb martinet de nit, polla blava, cabussó emplomallat i als Vascos un solitari xatrac bec-llarg al mar. Sort que hem fet ocells marins a l'Empordà, perquè al Delta fot un dia catastròfic i al mar no hi ha res de res. Ens haguéssim de fiar de veure aquí paràsits, gavines, mascarells i baldrigues, em penso que ni passant-hi 10 hores no veuríem res! Creuem amb el transbordador, que just ens esperava per marxar. Perquè tenim tanta sort? Deu ser el destí, que vol que fem una gran marca. Són les 19:50 i ja enfilem cap a la Torre de l'Aufacada prèvia aturada per fer el repicatalons que en Gimi i l'Oriol tenien "clavat", com també el boscaler. Darrers cartutxos cremats per si surt el mastegatatxes, sense sort. De sobte, un fumarell negre enmig de centenars de carablancs, quina llet! I els capons reials que encara mancaven, la polla blava i altres coses, una darrera l'altre, des de la Torre de l'Aufacada estant.
Dades tècniques: Kms: 1015 Conductor: Aleix Comas (un tram d'AP7, Deli Saavedra) Vehicle: VW Caddy MXL 1.9D Meteo: Sol i poc vent al Pirineu. Sol i llevantada a l'Empordà. Llevant i dia rúfol al Delta Dormir: 0 hores Fivers: Un total de 6 Enllaços relacionats: Marató ornitològica de SEO/BirdLife |
| "El Gran Reto" - Extremadura 2008 - 137 espècies - 1ers | |
|
Vàrem marxar animats des de l'Empordà el dijous al migdia per mirar d'arribar prop d'Extremadura i tenir un
dia sencer d'scouting abans de la marató. Al vespre érem a Àvila, on un bon cochinillo, "vinillo" negre i
una bona tertúlia sobre l'estratègia de l'endemà va ser l'aperitiu de dos dies inoblidables d'atractius ocells
i paisatges extremenys. De bon matí vàrem enfilar la pujada fins al coll de Tornavacas, on ens va sorprendre
el pas de migradors, fet que desconeixíem i que ens va fer plantejar tornar-hi l'endemà a primera hora durant
la marató. Vàrem explorar el vessant extremeny de Gredos, els seus boscos, rius i valls plenes de rouredes,
castanyers i cirerers, abans d'arribar a Monfragüe, Llanos de Càceres i zones humides de l'est de Mérida.
Aquest coneixement de l'estat dels embassaments i les espècies presents ens varen servir per l'endemà. Abans
però, havíem d'anar al punt de trobada (la fantàstica "hospedería Monfragüe") on els diferents equips soparíem
plegats, escoltaríem de nou les normes d'una marató i ens coneixeríem (els que encara no ho havíem fet abans),
abans de començar "el Gran Reto". Van tocar les dotze i encara érem a taula. Nerviosos i inquiets per començar a sumar, passats més de 20 minuts de mitja nit, enfilàvem cap a Monfragüe, amb l'esperança de sumar algun mussol, òliba o torlit, abans del duc de Salto del Gitano. Va costar però al final va cantar. Des d'allà, carretera i manta i cap a muntanya, al nord de Plasencia, al llarg de la vall del Jerte, on vàrem sentir el mussol. |
|
|
Confiàvem fer el gamarús amb facilitat,però no hi va haver sort, malgrat intents en diversos boscos que pintaven
bé. Sota un cobert per protegir-nos de la pluja que amenaçava (i que començà cap a les 4 del matí de forma
insistent), vàrem dormir 3 horetes. A les 6 de nou dempeus, per enganxar els primers moments a dalt del coll
de Tornavacas, amb l'esperança de veure-hi migrants matiners. Però no era un dia com l'anterior, ni molt menys
. Tot i això, algun estol de tudó (que va aconseguir esquivar els trets dels caçadors) portava alguna xixella
associada. També hi vàrem sentir el tord ala-roig en pas, alguns tords, lluer i vàrem aconseguir sentir ocells
de muntanya com el cotoliu, la cornella (rara a extremadura) el pardal de bardissa, tallareta cuallarga i altres
de forestals com el cargolet, pinsà, etc. Baixàvem de Tornavacas cap a les 9 i pel camí vàrem sumar espècies interessants com el durbec, oreneta cua-rogenca, milà reial, raspinell, mallerengues diverses i als boscos del coll d'Honduras, el picot verd, garser gros, griva, pica-soques, etc. Al poble de Jerte, un altre ocell complicat a Extremadura, la merla d'aigua, on també vàrem veure la cuereta torrentera. Cap a les 11 ja teníem fetes les espècies més montanes i forestals, i arribàvem al nostre següent objectiu, Monfragüe. Ja a la Portilla del Tiétar, Monfragüe va "respondre": pardal roquer, merla blava, un sorprenent grup de becs d'alena (i al mateix lloc agró blanc i un morell de plomall), complementats al cap de poc per altres ocells de roquissars com el còlit negre (que vàrem veure de nou després al riu Almonte), voltor comú, voltor negre, orenetes cuablanques, falciot cuablanc africà (!!) al Salto del Gitano (quin lloc més meravellós). Sortíem al cap d'una hora de Monfragüe, però abans de les Dehesas i les seves garses blaves i botxins, encara una àguila daurada i un esparver permetien que ens situéssim amb una bona xifra abans de les planes agrícoles i secans. Abans però, l'embassament de Talaván ens va proporcionar els primers ocells aquàtics com el cabusset, becadell, gavina, gavià fosc, polla d'aigua, fotja, rascló, xivita, i un bon bonus, la cotxa blava! Els moments més màgics de la marató (a cada marató tenim moments inoblidables, probablement gràcies a la pota d'aligot i la flor al cul del nostre "talismà", en Jordi), varen ser als secans de l'oest de Santa Marta de Magasca: perdius, estornell vulgar (com costa trobar-ne, per Extremadura) i sobretot la successió d'ocells fantàstics com el pioc salvatge, xurra, àguila cuabarrada, falcó mostatxut, esmerla i un jove de segon any d'àguila imperial que va decidir obsequiar-nos amb un vol plàcid sobre nostre. Quin encert haver decidit moments abans no baixar al sud de tot fins les estepes de La Serena! Malgrat no veure el sisó, torlit i ganga (que tampoc era garantia veure'ls a La Serena), guanyàvem temps per fer a fons les zones humides. A les 3 de la tarda passàvem pel primer dels 4 embassaments successius (units per camins interiors entre la bonica dehesa, però eterns i més lents del que volíem), el de Valdesalor, on vàrem veure oques egípcies assalvatjades, xivitona, un cames-llargues, gamba-roja pintada i els primers ànecs (cullerots i blanc), complementats pels de l'embalse del Boquerón (xarxet, cap-roig i griset) i els cabussons emplomallats i collnegre de l'embalse Horno Tejero. El darrer dels embassaments de la zona, el de los Canchales, ens va aportar una femella de falcó pelegrí, el bec planer (el vàrem veure també de nou al capvespre), i les primeres grues, a més d'arpelles i cogullada fosca. Ja justos de temps i amb el coet al cul (com sempre, de fet...), a la desembocadura del río Aljucén, on el dia abans havíem vist bec de corall senegalès, martinet ros i teixidor, malgrat que els dos darrers no varen voler sortir, com a vegades passa. Des d'allà, pitant cap a l'est, creuant Mèrida pel nord i anant a la zona de las Vegas Altas del Guadiana, que varen proporcionar-nos un munt d'ocells que encara no teníem, en arrossars i zones inundades de Zurbarán, Gargáligas, com són el meravellós esparver d'espatlles negres, la cigonya blanca (la negra no va sortir enlloc, llàstima), el repicatalons, el múnia roig (bimbo per l'Aleix i en Gimi!), i els limícols que no havien sortit enlloc més (en un mateix camp d'arrós, 5 de nous, els corriols petit i gros, el territ variant i menut, i la valona), tot i que no vàrem veure els grassets que havíem observat el dia abans. El capvespre volíem passar-lo a les basses de les Casas de Hito, però la pluja, el mal temps, el vent i alguns camins tallats que el dia abans estaven oberts, van fer que tinguéssim un captard menys màgic que els habituals, on només la cuereta groga va permetre'ns sumar quelcom. Ja de fosc, ens vàrem aturar a l'embassament de Sierra Brava, on el distintiu cant de l'ànec xiulador va permetre posar-nos a les 135 espècies. De camí cap al nord, de tornada, buscàvem òlibes o algun torlit tot fent parades en llocs oberts. El torlit no va sortir, però si que en dues ocasions, estols d'oques en plena migració nocturna emetien el seu cant característic quan ja no hi comptàvem. A les 10 de la nit, desesperats perquè l'òliba no apareixia, vàrem optar per anar a la plaça de Trujillo, on pensàvem que els llums de la ciutat podien atreure ocells com el siboc, xoriguer petit o la pròpia òliba. Cap d'aquests van treure el cap, però entre tapa i tapa i asseguts en una terrassa, un increïble gamarús (qui ho havia d'esperar, en un lloc així!), va volar de cap a cap de la plaça. Aquesta era la darrera de les espècies, la número 137 (sense comptar l'oca egípcia). Una xifra discreta, però prou meritòria. Tornant a l'hotel, i també l'endemà al matí abans de saber els resultats, estàvem convençuts del tot que no havíem guanyat i que quedaríem tercers o quarts. La sorpresa, doncs, ha estat majúscula en saber que havíem quedat primers, tot i que en aquesta ocasió, i en un país tan fantàstic i ple d'ocells i natura arreu, el que era important era ser-hi i passar-s'ho bé gaudint de piocs i estepes, garses blaves i "dehesas", pernil i bon vi, xurres i secans, voltors negres i espadats sobre el Tajo, grues i pastures... Uns dies magnífics. Gràcies, SEO, per organitzar esdeveniments tan interessants que permeten gaudir del país i conèixer ornitòlegs agradables i oberts com els que formaven part dels diferents equips que aquesta vegada varen participar al Gran Reto Extremadura 2008. Enllaços relacionats: |
| 25th Annual World Series of Birding - 152 espècies - 23ens | |
|
Feia anys que sentíem a parlar de les famoses "Bird Races" americanes, especialment la de New Jersey i la de
Texas. Però mai ens havíem plantejat de participar-hi, sigui pel cost elevat de l'expedició, per la coincidència
de dates amb les nostres maratons (la del Gironès i la de la SEO), i també pel poc coneixement nostre d'ocells
americans, malgrat que alguns de nosaltres hem visitat el continent americà en diverses ocasions. Sigui com sigui, aquest any, aprofitant el baix cost del dòlar i sobretot gràcies a la invitació que ens varen fer uns dels millor ornitòlegs mundials (els Cornell Lab Swarovski's Sapsuckers), vàrem animar-nos a provar-ho. Efectivament, l'equip Cornell Lab of Ornithology són una veritable institució pel que fa a la recerca ornitològica, les maratons i el coneixement i estudi científic sobre els ocells, impulsadors de la més gran base de dades mundials sobre observacions ornitològiques. Havien estat aquí feia una mesos, col·laborant amb l'ICO i fent conferències obertes a tothom, amb l'objectiu de fer quelcom similar al nostre país; gràcies al contacte, i especialment a l'amistat que va sorgir entre l'Oriol i alguns dels membres del Cornell Lab (com l'Steve Kelling), vàrem acceptar la seva invitació, amb el seu compromís d'ensenyar-nos tot el que volguéssim, explicar-nos amb detall el seu itinerari, ajudar-nos en l'estratègia, els cants, etc. |
|
|
Després d'uns dies de turisme (i primers contactes -i bimbos- amb warblers migradors al Central Park) per Nova
York, vàrem llogar un cotxe a l'aeroport JFK on vàrem deixar la Mercè i en Pablo que només varen poder estar
uns dies per Nova York però no pas a New Jersey, i en Deli, Aleix (en companyia de l'Helena) i en Ponç, enfilàvem
cap al sud. El mateix vespre, a l'extrem meridional de l'estat, Cape May, l'Oriol ja ens esperava, provinent
de Philadelphia. Començaven dos dies d'scouting non-stop pel sud de l'estat, gràcies a l'ajuda constant,
indicacions, consells i sobretot, lliçons magistrals, d'en d'en Marshall Iliff, Steve Kelling i Chris Wood. És impressionant veure com en
saben i, sobretot, l'estratègia que segueixen per poder arribar a les xifres (ja al llindar del sostre potencial
màxim) que assoleixen en una marató. Passen tota una setmana sencera separats per optimitzar l'esforç, arreu
de llocs possibles on anar el dia de la Marató. De nits, tampoc dormen gaire durant una setmana, ja que fan
"owling for the whole night", mentre escolten els "ziips", "tuiit" i "cheeck" subtil i llunyà dels petits
tords, cucuts o "warblers" en pas nocturn, inidentificables per nosaltres (sovint fins i tot inaudibles).
Cada dia que passava al·lucinàvem més i més de la professionalitat d'aquesta gent per fer Maratons. Més tard
entendríem perquè tal preparació, ja que la World Series of Birding és una veritable
Festa dels Ocells i de la conservació, una filosofia que hem d'importar, que mou milers i milers de dòlars
destinats a la protecció, recerca i divulgació dels ocells, a través d'sponsorització privada procedent de
diverses empreses, entitats, fundacions, associacions, institucions, etc. És una altra dimensió, no només pel
nombre de participants i la "moguda" social i mediàtica que representa, sinó sobretot, pel nivell de coneixement
i preparació que tenen els 10 o 12 primers equips que cada any es disputen el títol, del total de més de 200
que hi participen. Enguany, però, el nostre "ja amics" americans no varen tenir tanta sort com els darrers 3
anys, que havien guanyat (sempre per poc marge i amb xifres que cada any ronden les espectaculars 230 espècies
en 24 hores, amb unes normes i metodologia molt similars a les que apliquem a les maratons espanyoles) i varen
quedar tercers. Després d'uns dies pel sud, vàrem enfilar cap al nord, un dels punts claus per trobar aquelles 20-25 espècies que marquen la diferència, ja que al nord hi trobem boscos, algunes zones de muntanyes (tot i que escasses i més aviat turons que muntanyes, les darreres estribacions dels Apalatxes). Els compensa fer tants quilòmetres i creuar el dens i urbanitzat estat, perdent hores entre trànsit i autopistes, de nord a sud, ja que al nord es poden fer amb facilitat espècies clau. Nosaltres, valents i animats, vàrem decidir que també faríem el mateix, conscients però que a cada quilòmetre per on passéssim deixaríem enrere algunes espècies que probablement sentiríem cantar (i fins i tot veuríem), però no podríem identificar, donat el poc coneixement que teníem de l'ornitofauna del país en comparació a la de casa nostra. Tot així, apreníem dia hora rere hora, rere dia. Al nord, i ja amb en Jordi Sargatal que havíem anat a buscar al JFK després dels dos dies d'scouting per Cap May, vàrem contactar amb "l'altra meitat" de l'equip, en Ken Rosenberg (el seu capità) i en Tim Lenz, que ens varen ajudar durant dos dies a identificar els warblers, thrushes, owls, i altres bèsties plomades del nord. Quina gent tan agradable, quins ocells tan guapos, quina bimbada tan espectacular! Després de l'scouting (amb observació d'un ós negre inclosa!) per les muntanyes i paisatges agro-forestals tan harmònics i agradables pel nord de l'estat, tornàvem a Cape May, el lloc de trobada des d'on començava la Marató, amb un meeting el dia previ per posar en comú dades i scouting entre els equips (una altra sorpresa agradable, cosa impensable en la rivalitat extrema i preocupant que al nostre país té lloc). Allà havíem de decidir si ens inscrivíem definitivament a la Marató de tot l'estat (la més dura i que feien els millors equips) o si per contra optàvem per altres modalitats més "conservadores", com la del "Cape May County" o bé la de l'illa de l'extrem sud de Cape May. Matats com som i com mai deixarem de ser, i conscients que això significava no dormir, fer molts quilòmetres i deixar molts ocells enrere sense identificar (això darrer també hagués passat a les altres modalitats : ), vàrem decidir fer tot l'estat. L'inici de la marató va ser fluix, ja que ni l'òliba, ni el mussol banyut ni els enganyapastors apareixien. L'única espècie que havíem sumat era el "Wild Turkey", el gall d'indi, quan en vàrem aixecar un sense voler, que dormir sobre un arbre, mentre imitàvem (probablement tan malament com era possible), el cant d'un gamarús americà. Al final de la nit, i ja en una zona d'aiguamoll, va cantar el xot, seguit del gamarús i, finalment, un duc. També les becades començàvem a activar-se amb les primeres llums al llevant, just en una zona humida on ànecs, limícoles i alguns ardeids (encara que no el bitó) cantaven de matinada. A partir d'allà, bogeria, no pas pels ocells (que també, sobretot pels sparrows i warblers), sinó per la gentada que, en quatre camps mal comptats, es concentrava a trenc d'alba d'un dissabte de mitjans de maig, en una zona despoblada i remota de l'estat. Cotxes i cotxes, fent cua i tot, d'on baixaven atabalats ornitòlegs a escoltar els cants d'un i altre ocell. Impressionant! Això si, amb cordialitat i amabilitat. Al llarg de les primeres hores anàvem fent ocells de bosc, cucuts, tords, picots, "warblers", raspinells, mallerengues, alguns aligots i esparvers, fins a mig matí, quan tocava anar cap al sud, en un trajecte llarg que vindria a ser com el nostre gran desplaçament que fem a la Marató, quan anem des de l'Empordà (havent fet ja el Pirineu), cap al Delta. Cape May sempre respon, i també ho va fer aquesta vegada. Milers d'ànecs, ardeids, limícoles de tota mena, àguiles pescadores, orenetes, oques, juntament a passeriformes migradors i qualsevol sorpresa imaginable, en un dia humit i plujós, més propici a la sedimentació de migrants que els dies anteriors. I, efectivament, anàvem sumant, tot i que érem en tot moment conscients que cada 3 o 4 ocells que sumàvem, en deixàvem enrere un, sobretot en espais tancats i forestals, on els cants de cardinals, tords i warblers ens feien tornar ximples malgrat l'esforç d'aprenentatge que havíem fet els dies anteriors i l'Ipod d'en Deli que ja treia fum! Arribava el capvespre, i anàvem apurant els darrers limícoles, "egrets", "ducks" i ocells marins (al costat de dofins, per cert), que freqüentaven el litoral de l'extrem sud de l'estat. Acabàvem amb un duc imponent aturat a un arbre sobre el canyissar i amb el cant remot d'un enganyapastors, havent-ne vist un altre de diferent espècie, minuts abans en un aiguamoll. La major sorpresa del viatge, però, fou l'arribada a l'hotel on estàvem convocats, quan abans de les 12 de la nit cal lliurar els resultats. Allò era una festa! Ambient americà arreu, entrepans, begudes, cerveses, "BBQ food", i arreu gent i gent que arribàvem somrients i contents, haguessin vist 10 espècies o 230 de diferents! Nosaltres, que aquí a Europa devem ser l'únic equip que anem "uniformats" amb una camisa i gorra igual per tot l'equip, érem un més dels diversos "teams" que apareixien per tots costats. I, el millor, allà mateix, en arribar, es penjaven els resultats en enormes pissarres. Tothom comentant amb els altres què havien vist, que els havia fallat i, sobretot, les anècdotes i curiositat de tan atractiu esdeveniment. Un dia per recordar. Una setmana per recordar sempre més! Enllaços relacionats: |
| VIII Marató SEO - 2008 - 203 espècies - 1ers | |
|
La nit és molt silenciosa. Massa. No canta el mussol banyut, ni tampoc cap enganyapastors. Ni el xot ni el
mussol que feia escassos minuts que havíem sentit. Eren ja les 00:20 i, com cada any, comencem amb mal peu,
amb l'espècie número 1 habitual, el rossinyol. Provem si canta el duc al Congost de Sant Julià. Ni rastre. Ni
polls ni cap so dels adults. Tornem al niu de mussol banyut, on feia 6 nits que els pollets cantaven
incessantment. Eren allà, però a aquelles hores devien anar ja tips com rènecs! Silenci sepulcral... A la 1:20 de la matinada decidim avortar tota opció del mussol banyut i del duc i enfilar cap a l'Empordà, amb una barreja de preocupació, presses, esverament, però sobretot l'optimisme característic de " l'equipo" que transmet la pota d'aligot del talismà Sargatal. S'hi arrapa fort. I pensem tots junts: "cada any comencem fatal i acabem de conya. Perquè no, també aquest any?". Arribem al niu de gamarús que en Ponç tenia controlat i allà el trobem. També un xot. Fem quilòmetres fins arribar al territori de l'enganyastors i el trobem cantant a plena nit, en un entorn idílic, tranquil, calmat, ja a l'Empordà. Novament l'Empordà respon, com cada any. No falla. L'òliba al seu niu. El mussol també, fins i tot el torlit cantaire i remugador. Concert de rasclons als Aiguamolls, on una guatlla matinera comença a marcar |
|
|
territori entre rossinyols, rossinyols bords, balquers i boscarles. Només faltava el bitó i, com no podia ser
d'altra manera, allà el teníem, enmig dels canyissars salvats per la pota d'aligot de feia tants anys... Enfilem, resignats pel duc i el banyut, però contents d'haver "salvat" la nit. Una nit que salvàvem del tot quan, a trenc d'alba, un mussol pirinenc que no havíem sentit als llocs on tocava que fos, ens delectava amb el seu discret i tímid udol. L'Aleix el sentia primer i ens feia parar l'orella. Sense dubte; ho era i no estava massa lluny. Aquest any no tenim la sort del gall fer, però la nit ha estat prou digne. Comença el "down chorus", comença el festival. Orelles dretes malgrat la fred i atents als sons. Merla, cargolet, mallerenga emplomallada, reietó, cucut, raspinell, cotoliu i les primeres "estrelles" del dia, el picot negre, el raspinell pirinenc i la merla de pit blanc, tots ells on tocava que fossin, controlats i puntuals, com cada any. Caminem muntanya amunt, més de 20 minuts, on apareixen les dues espècies de les alçades, el grasset de muntanya i el còlit gris, ja als seus territoris, actius i a punt per començar l'aventura de la cria. Correm avall, amb "catas", prismàtics, bufandes i neu dins de les botes, cap al cotxe. Prova superada, a l'alta muntanya, on només ens perdem el que ja temíem, el voltor i el trencalós, però l'atzar (i altres coses...) ens aporten una parella llunyana de daurades en vol, trobades per l'Oriol. Uau! Encara al bosc de pi negre, la llucareta i el trencapinyes comencen els seus vols i cridòria matinera. També s'hi afegeixen la griva, el picot garser gros i un esparver que passa arran nostre, tot fent l'espera de l'espècie que no comptàvem que enguany no seria al lloc de sempre, la verderola. Tampoc veiem les gralles de bec vermell (les de bec groc ja sabem que mai les fem en aquella zona) ni el tímid pinsà borroner, que no està d'humor per cantar... quins altres dos "pringues"... Quan temíem el pitjor en Jordi, com cada any, troba els 3 o 4 voltors penjats d'entre els llunyans rocams. Allà també canta la piula dels arbres, com tocava! Fantàstic. Afegim la cotxa (que algun any havíem pringat), al llarg llistat que ja dúiem. Baixem disparats al riu (de camí fem el bruel, el gaig i el roquerol) i arribem a l'hora convinguda prèviament segons els càlculs a la zona. En Gimi troba la merla d'aigua en un lloc on feia dies l'havíem buscada durant hores sense èxit, acompanyada de la cuereta torrentera. De nou, la sort ens acompanyava. Descens fugaç i a les 9 del matí érem a la menjadora de mallerengues d'aigua i pica-soques. Totes actives i refilant. "Mucho mucho", i endavant, cap al nostre estimat Empordà! Arribem a l'Empordà a l'hora prevista, fent pel camí espècies com el cruixidell, cogullada, abellerol, aligot, etc. L'esparver cendrós no és al lloc, tot i que allà hi trobem el botxí, una espècie que sovint fallem, sobretot no anant a les terres de ponent. Al cap de poc, un dels pocs mascles de terrerola que malauradament queden a la comarca marca el territori activament. D'allà al territori de picot garser petit, que ens és sorprenentment ràpid de localitzar malgrat no cantar. Fantàstic! Enfilem cap a zones clau de la comarca, que ens coneixem com el palmell de la mà. Poc a poc van sortint totes, com la puput, la tórtora, el colltort, el tallarol de garriga, el tallarol emmascarat, la guatlla de nou, l'esplugabous, el milà negre i fins i tot un "bonus" en pas, un bonic aligot vesper. Ens falla l'oriol, que no veurem ja en la resta del dia. Quin "pringue"! Com fem sempre, el millor "coneixedor" de la zona agafa el cotxe. Ara toca Cap de Creus i condueix en Ponç, després d'una excel·lent conducció de l'Oriol al llarg de les primeres hores del dia. Enfilem cap al massís, territori essencial per sumar espècies de qualitat. No solen fallar mai, les tenim molt "pamades", però enguany ens fallen increïblement, inexplicablement, ocells com la perdiu o el còlit ros! Tampoc veiem el pardal roquer, ni els falcons pelegrins i mostatxuts que teníem ben localitzats al llarg dels dies previs... Tot i això, el trobat, l'oreneta cua-rogenca, la bosqueta, el ballester, la merla blava, el capsigrany, l'hortolà, la merla roquera, la cogullada fosca, el tallarol trencamates i un esparver cendrós en pas actiu, ens ajuden a situar-nos en bones xifres. Alguns racons de Cap de Creus són excel·lents per petits migradors, i, efectivament, mastegatatxes, cotxa cua-roja, mosquiter de passa i papamosques gris consoliden un bon resultat abans d'embarcar-nos. Puntual com sempre, en Lluís ens espera amb la Zodiac a punt. I l'Helena a punt per fer el trasllat del cotxe, optimitzar el temps de posar benzina i carregar begudes fresques mentre nosaltres som a mar. Un sorprenent martinet ros en vol, segona cita pel Parc Natural de Cap de Creus presagia una bona navegada. Disparats cap al mar, no deixant-nos pel camí els corbs marins emplomallats. El mar està pla com una bassa d'oli i no hi ha activitat. Ni una baldriga. Res. Passen els minuts davant la nostra desesperació al ritme que alguna gavina vulgar ens ofereix quelcom més per sumar que els falciots pàl·lids de les colònies del litoral. De cop, es gira la fortuna (sempre cal ser positius i no desesperar...Al final, la tenacitat i optimisme aporten sempre recompenses!). Un grup de gavines ens passa volant...Són "minutus"! Quina meravella d'ocells, en pas actiu. Al fons, les primers baldrigues; són mediterrànies! Ens passen ben a prop. Al cap de poc més baldrigues, i més encara. Un paràsit gros, al fons de l'horitzó, persegueix alguna cosa, que resulta ser un mascarell! Dues espècies més al sarró. I "anant sumant". Més baldrigues, ara ja desenes i desenes en petits grups, sovint mixtos. Se'ns fa tard i hem d'anar tornant cap al litoral, ara en direcció al bell mig de la Badia de Roses, per desembarcar a les seves llargues platges. Sumem encara la gavina capnegra i, l'estrella de la barca, un paràsit cuapunxegut perseguint gavines! Fantàstica la barca. "Això pot marcar la diferència", comentem arribant xops i descalços després d'uns hàbils salts a la sorra empordanesa. No sabem que, efectivament, la barca haurà estat la clau i la diferència. Sumem 6 espècies "exclusives" al mar, que el grup classificat en segon lloc no suma. I la diferència entre les 203 que acabarem fent i les 197 dels 2ns classificats és exactament de 6 espècies. Els Aiguamolls, com sempre, rendeixen més del previst. En Jordi, el nostre "home dels Aiguamolls", agafa el "mando" i el volant. A més de cigonyes, limícols comuns, ardeids habituals, boscarles, balquers i ocells aquàtics, proporciona "bonus" com la siseta, el bec-planer, diverses piules gola-roges i el mosquiter xiulaire, just al mateix lloc on eren el dia abans tots ells. També cullerots, roncaires. Tot i això, marxem de l'Empordà sense el falcó cama-roig que teníem "clavat" del dia abans i, el més greu de tot, sense el faisà (un any més el faisà!!!) i, sobretot, sense el cigne, perquè no visitem la zona on un exemplar està covant perquè ens refiem d'un altre lloc on ens falla per qüestions de visibilitat. No ens tornarà a passar mai més! No pot passar mai més. I ara és moment de comptar, de definir estratègies i de veure com anem de temps i de xifres. Tot quadra, malgrat que veiem difícil arribar a les 217 de l'any passat, el récord europeu vigent. Tot i això, sembla possible passar de les 200, un any més. A veure si som capaços de consolidar aquesta xifra, ens preguntem. Aturada estratègica de 10 minuts al lloc que s'havia "currat" l'Oriol pels "Estrilda". Patim més del compte, però acaben sortint. De nou "tute" de cotxe. El deixa en Jordi i l'agafa l'Oriol. Ara aprofitem per fer un son i per fer un bon mos, amb l'habitual dinar que ens prepara la Maria; aquest any unes excel·lents "empanadilles gallegues". Això combinat amb coca-cola a litres, una mica de Red Bull (tots menys el poc sofert estómac d'en Jordi) i, sobretot, "pringles" (moltes "pringles" per fer pocs "pringues"!), són la combinació ideal per mantenir-nos vius i desperts, sobretot prop del nostre següent objectiu, el Delta. L'Oriol al "mando". Els limícols es porten de conya, amb remena-rocs, garses de mar, perdius de mar, becuts, territs que no teníem dels Aiguamolls, xatracs menuts, grossos, bec-llargs, comuns, currocs, gavines corses, capblanques... També cabusset i cabussó, que encara no els teníem, a més de capons, fumarells, agrons blancs, ànecs blancs, becs d'alena i les moltes altres espècies freqüents al Delta i absents aquell dia als Aiguamolls. Ens trobem l'equip d'en Ricard al transbordador. El nostre cotxe està 3 llocs enrere de la cua. De sobte, abans d'anar-los a saludar (ells no ens han vist), veiem en Ricky esverat que surt del cotxe i crida "falcó de la reina". Al cap d'un segon rectifica: "vespertinus!". En Ponç està just baixant del cotxe i pensa que és conya, però mira al cel i crida als companys: "ràpid, per sobre, un vespertinus". Un preciós mascle creua per damunt dels nostres caps. En aquell moment, cridant nosaltres també, veiem que en Ricard passa de tenir un rostre de satisfacció per haver-lo trobat, a un rostre que denota un bon disgust. Nosaltres també l'hem vist, probablement gràcies a ell. Li agraïm. Fem una mica de tertúlia perquè el transbordador just acaba d'enfilar cap a l'altra riba i anem fent temps. Busquem el blauet, uns i altres. De tant en tant alguns comentaris subtils entre membres dels dos equips, malgrat certa "tensió" en l'ambient, sobretot pels comentaris d'en Ricard i l'Aleix sobre el contingut de la web d'en Ricky. L'Oriol i en Xavi xerren més discretament, més pacientment amb discreció. Sembla que porten xifres excel·lents. No ho sabem ni uns ni altres, però en aquell moment anem gairebé empatats. L'hemidelta sud ens ajuda a fer espècies que mancaven, com la terrerola rogenca, l'alosa, el repicatalons, el xibec i, sobretot, ocells que marquen la diferència, com el "temmincki", el morell cap-roig, el martinet menut, la xivita, la tallareta vulgar o el blauet. El Delta està preciós, com sempre. L'Aufacada, l'Encanyissada, Buda, els canals, la Tancada, la Banya, el Trabucador, etc. Quina meravella tenim a Catalunya! El vespre se'ns tira al damunt, com cada any. Creiem que no arribem a 200 espècies (més tard veiem que si, que ens havíem oblidat de sumar algunes espècies enmig del "caos" de noves espècies a anotar al Matà o de l'entrada al Delta). Com cada any, el siboc és el darrer. Estem a 203 espècies. La nostra tercera millor marca. No està mal per haver fet menys "scouting" que anys anteriors, per no tenir avioneta enguany i per haver fallat coses tan "lamentables" com el cigne, la perdiu, el còlit ros, la gralla de bec vermell, el duc, el mussol banyut, el pardal roquer, el mostatxut, el pelegrí i ocells que es poden fer amb certa facilitat visitant el ponent català (estepes, Pirineu de Lleida, Utxesa i Ivars), com el sisó, la ganga, la xurra, la mallerenga de bigotis, el fumarell negre, el còlit negre, el trencalós, l'aufrany, la gralla de bec groc, la calàndria, el milà reial, l'àguila calçada, el gaig blau, la xixella, etc. Estem contents. Però esgotats. Alguns de nosaltres no han dormit ni un sol minut. Altres han conduït centenars dels 1200 kms fets en 24 hores. Dormim al Delta, assaborint la xifra. Som conscients que no és el rècord europeu (per primer cop en 5 anys consecutius no el batem), però creiem que és probable que haguem tornat a guanyar. I, sobretot, hem gaudit d'ocells i dels impressionant paisatges variats de Catalunya. No hem sortit del nostre país ni un sol moment. Hem gaudit de la neu que s'enfonsava als nostres peus als 2100 metres d'alçada. Hem gaudit dels roquissars del litoral mediterrani. De les brolles i les garrigues empordaneses. Hem gaudit dels alzinars i dels boscos de ribera de la Muga i del Fluvià. I dels boscos caducifolis garrotxins. Hem gaudit del nostre estimat mediterrani, milles enllà del litoral. Hem gaudit dels Aiguamolls empordanesos, salvats per en "Jordi i companyia" quan alguns de nosaltres encara teníem 5 o 6 anys; uns Aiguamolls fidels que, any rere any ens recompensen amb llums d'abril i aigua fresca, lliris grocs esclatants de primavera i ocells extraordinaris. I hem gaudit del paradís ornitològic, el Delta amb les seves extenses llacunes, arrossars i sorrals, a vessar d'ocells. Hem gaudit de les xifres. I de la victòria. Però, sobretot, un any més hem gaudit de l'amistat, que transmetem a en Deli (absent en cos, present en ànims i ànima), que tenim ponent enllà, preparant la Marató de New Jersey que 7 dies més tard tindrà lloc als Estats Units. Però això ja és una altra història... Enllaços relacionats: |
|
| "El Gran Reto" - Navarra 2007 - 150 espècies - 1ers | |
|
El divendres 14 de setembre de 2007, enfilem cap a Navarra, com és habitual en una furgoneta i amb un ambient
animat, esperançat, enmig de rialles, acudits, projectes de reintroducció i de conservació, els nostres "somnis"
habituals que ens fan mantenir tan vius i actius. Hi som en Gimi, l'Oriol, en Jordi, en Deli i en Ponç. L'Aleix arribarà al vespre, ja que per qüestions de feina no pot marxar al matí. El recuperarem ja ben a prop del lloc de trobada, el poble de Beire, on l'autobús el deixarà just abans del sopar on els diferents equips ens reunirem abans de començar la Marató. Pel camí d'anada, la sort ja comença a somriure. Ni més ni menys que 5 àguiles daurades (!!), una per cada membre dels presents a l'equip. Faltava la sisena, la de l'Aleix, pensàvem fent conya a 24 hores de començar la Marató. Arribàvem a Navarra al migdia, així teníem temps de fer una mica d'scouting per diferents indrets, sobretot de muntanya, ja que encara no teníem clara quina seria la nostra aposta per fer els ocells pirinencs i forestals. Al final, ens varem decantar pel llunyà però esplèndid Valle del Roncal (on per cert, aquest primer dia ens va permetre tenir una estona per comprar els característics i magnífics formatges del país!). A més, varem voltar per la plana, pels secans i per algunes llacunes, la més emblemàtica de les quals és Pitillas. Ja teníem força a punt i definida la ruta |
|
|
quan érem a punt de fer el sopar i recollir l'Aleix a Tudela. Poc a poc els diferents
equips ens anàvem trobant, procedents d'arreu del país. Converses i comentaris, "espionatge" i discreció... Un
ambient divertit i amb cert component competitiu, però sobretot, agradable i molt bona entesa entre tots els
participants. Sopàvem junts mentre la Cristina Sánchez i en Jordi Prieto ens explicaven les normes, i també en
Gorka, l'expert ornitòleg navarrès, ens anava comentant coses del país, on tenen un bon muntatge de potenciació
dels valors naturals i turístics a través de "Birding Navarra", promogut pel govern foral. Excel·lent aposta
per un país excel·lent i divers. Aquesta era la primera experiència organitzada per la SEO (que l'ha seguit la d'Extremadura 2008) de fer una mena de "final four" amb els equips guanyadors de cadascuna de les comunitats autònomes de l'Estat, a més dels 3 primers classificats (fet que permetia que fóssim 3 els participants catalans, entre ells els nostres "eterns rivals", l'equip d'en "Ricky Guti"). Molt ben organitzada, per cert. El lloc on estàvem, immillorable, un hotel fantàstic, l'alberg de Beire, en un indret fantàstic, molt recomanable. A les 12 de la nit, tots a punt i, seguint la nostra tònica (que ja defineix dues maneres de fer entre els qui aposten per la comoditat o els qui som uns absoluts "matats"), sacs, màrfegues i abandonem l'hotel, dutxa, àpats calents i matalàs. Les primeres espècies, a Pitillas, són el collverd, el bernat i el torlit cantant per uns camps (on més tard en veiem d'altres). El primer "bonus" inesperat, un duc cantant non-stop vora el poble d'Aibar, tot i que ja són les 1:30 de la nit i encara no hem vist ni mussol ni òliba! El banyut i el Caprimulgus ja ni els esperem fer, però si el gamarús, que ens acompanya tota la nit (dormim sota un cobert, més de 4 hores!), incessantment, mentre dormim ben a prop de la frontera, a Belagua! Aquí, a trenc d'alba i mentre el pit-roig, tord, gaig, mosquiter comú, pinsà, tallarol de casquet, raspinell, malleregues, cargolets, merles i altres ocells forestals comencen el concert matinal, un bon ensurt! La policia, alertada per la presència de 6 homes vestits d'uniforme, a plena matinada i amb prismàtics i comportament estrany, s'atura i ens demana papers, comentant-nos què estem fent. El nostre capità, en Jordi, pren la iniciativa i els fot un rotllo (força inverossímil, probablement per la policia, però de tan irreal i rebuscat se'l creuen), sobre les maratons. Se'l creuen sobretot mentre anem interrompent en Jordi dient: "Jordi, un picot garser gros volant per sobre"! "Jordi, calla un moment, que canta el pica-soques"! " I ara una mallerenga d'aigua", que al cap de poc s'atura just sobre en Jordi i els 2 membres de la Guardia Civil. La conversa i l'incident acaba en un comprensiu i resignat "tiene que haber gente para todo", que ens fa explotar a rialles un cop som dins la furgo, pujant cap al port de Belagua. A més alçada, sumem a bon ritme: voltor, cornella, sit negre, gralla de bec vermell, verderola, trencapinyes, pardal de bardissa, reietó, escorxador, grasset de muntanya i estols d'ocells en pas que, afortunadament, no reben trets d'escopetaires als colls muntanyencs, com els tudons, grives, piula dels arbres, etc. També el bitxac, aligot, cotxa, llucareta, passerell, còlit gris van esdevenint bones espècies, que passen a sumar, a més d'altres rapinyaires en pas com l'arpella, l'aligot vesper, l'esparver, el xoriguer, i estols d'orenetes cuablanques i vulgars, espectaculars i nombrosos malgrat la fred matinal que ens deixa glaçats. A dalt de tot, tres espècies més "bonus", com la gralla de bec groc, el picot negre i la merla de pit blanc! Fantàstic! Comencem a baixar que ja són les 8:40 del matí. Portem 56 espècies. De baixada, alguns migradors sedimentats, que se'ns posen de conya, com el mastegatatxes, papamosques, tallareta vulgar, mosquiter de passa i el bitxac rogenc. A les 10 som a Iraba, on a més de pardals, cueretes, cardines, garses, estornells, gafarrons i altres ocells urbans, veiem la cuereta torrentera, mallerenga cuallarga, roquerol i la sempre bonica merla d'aigua. A les 10:30 passem per una zona de muntanya mitjana que té molt bona pinta i que bé mereix una aturada que resultarà providencial: merla roquera, tallareta cuallarga, cotoliu, alosa, cotxa cua-roja, gratapalles i alosa. Una combinació perfecte per anar fent un "fil in the blanks" de les mancances montanes que teníem. Collonut! Animats i entre els primers glops de coca-cola, anem baixant cap a la plana, on ja veiem els primers corbs, tórtora turca, cogullada, verdum, milà reial, estornell negre. A la Foz de Arbayún (quina meravella de penyes, rocams i paisatges imponents!), "cauen" l'aufrany, la merla blava a més d'altres ocells mediterranis de boscos i brolles com al tallarol capnegre i el bruel. A la Foz de Lumbier, una àguila calçada ens sobrevola. A les 12:27 arribem a un dels punts obligats per ocells aquàtics, la gran "balsa de Zolina", on sumem de cop moltíssimes espècies com cabusset, xivitona, gavina, cabussó collnegre, morell cap-roig i fins i tot ànecs (cullerot, cuallarg, xarxet...). Alguns limícols no esperats com el bec d'alena són un altre bonus. Ara ve el "tute" de cotxe, fins a la llacuna de "Las Cañas" a l'altra punta del país, just a tocar la ciutat de Logroño. Això marca la diferència amb altres equips que, "menys matats", opten per prescindir d'arribar-s'hi, ja que ens suposa "perdre" més d'una hora de cotxe (on només sumem la marcenca), malgrat l'esplèndida conducció del nostre "hombre-volante", en Deli. Però val la pena l'esforç: Només d'arribar, els "bonus" van caient un darrere l'altre: gavià, ànec banc, oreneta de ribera, el territ menut, el rascló, el corb marí gros, el corriol gros, el territ variant, el tètol cuabarrat, i fins i tot ocells tan escassos per nosaltres com la mallerenga de bigotis i l'ànec canyella! A més, la fotja, la xivita, el teixidor, la boscarla de canyar, el trist, el rossinyol bord, el becadell, la valona, la fredeluga, el griset, la gamba verda, el pardal xarrec. Sortim de Las Canyas a les 14:30, i pel camí, a Mendavia, sumem un altre "bonus" interessant, el pardal roquer, al costat dels quals s'aixequen dues perdius! Anem bé, anem de conya! Ja al sud del país, espècies menys meridionals com l'esplugabous, l'estornell vulgar o el colom roquer (com ens ha costat trobar-ne un en aquest coi de país on els columbiformes són els trofeus dels eficients escopetaires!). A les zones humides dels marges de l'Ebre (i en algunes petites basses on es pesca arreu), apareixen el blauet, la polla d'aigua, el balquer, la cigonya i fins i tot el cigne negre. Hem repassat basses com la de Ablitas, Pulguer, Culebrete, Lodosa, Corella i ara enfilem cap a las Bardenas Reales. Són les 17:30 de la tarda. Las Bardenas són espectaculars. I més amb la llum de tarda d'un dia assolellat del mes de setembre, entre monòlits de pedra sorrenca, parets rogenques i deserts pedregosos. Allà hi veiem trobat, xoriguer petit, cruixidells, caues, cogullada fosca, botxí, terrerola rogenca i el gran premi del dia (fins al moment...), 3 cigonyes negres en vol baix! Quin espectacle! Als arrossars de la zona, abans de deixar les Bardenas, un martinet blanc apareix camuflat entre esplugabous i mates d'arròs. Abans de fer el nostre capvespre en la zona escollida de Pitillas, arrisquem a visitar un indret que sabíem que era possible (tot i que molt improbable), veure les poques "avutardas" que queden a Navarra. En una zona de grans planes, al nord de Pitillas, a les rodalies de Caparroso, ens fotem amb la furgo a fer pistes i pistes, mig perduts, guiats només per l'instint i el nas d'en Sargatal! En Ponç ja desespera quan hem de decidir si recular i travessar per dins un rostoll, perduts entre mates segades i sense sumar ocells, quan encara ens falta fer aquàtiques a Pitillas (i quan ja són les 19:30!). Però decidim avançar i la recompensa és un mostatxut, unes calàndries i 8 meravellosos piocs salvatges alçant el vol. Impressionant! És l'espècie 140. Ara pitant cap a Pitillas. Pel camí, però, la "sisena" àguila daurada que faltava, que troba l'Aleix, com havíem dit el dia abans. S'ha de creure en la sort, en la pota d'aligot... El capvespre és màgic a Pitillas, amb llum tènue i cel rosat. Hi veiem agró blanc, cotxa blava, agró roig i hi xiscla la polla blava. Amb les darreres llums, unes gangues van a veure-hi, mentre un estol de becuts hi arriba cansats de migrar. I ja amb els darrers moments de sol, un grup de becs planers hi aterra. Això era tot? No! Encara quedava el darrer suspir, el nostre darrer alè de sort típic dels capvespres maratonians: Un bitó alça el vol d'entre el canyissar, retallat contra l'aigua il·luminada pel cel encès i esclatant de color vermell. Tots ens mirem i esclatem a aplaudir i a fer reverències al bitó, com ens haguéssim tornat boigs, com havíem fet una hora abans amb els piocs, saltant del cotxe d'alegria! Quina marató que havíem fet! Amb el mussol i l'òliba que vàrem fer a darrera hora a Rada (després de buscar per tots els pobles del país durat 3 hores), havíem vist 151 espècies. No ho sabíem (però ho intuíem): Havíem tornat a guanyar. No ho sabíem, però havíem quedat només a 3 espècies del rècord navarrès, fet a la primavera i per gent del país. Realment, havíem "pencat" fort i, com sempre, ens havia acompanyat la sort! Enllaços relacionats: |
|
| VII Marató SEO - 2007 - 217 espècies - 1ers | |
|
|
En arribar la mitjanit comencem pel cants nocturns. Normalment, el Rossinyol comú és la primera espècie tots els anys, i el 2007 no és diferent. Poc després, Mussol comú, Xot i banyut el segueixen. Els primers Enganyapastors de l'any acaben d'arribar i alguns ja canten en el mateix moment en que els darrers pollets de Mussol banyut segueixen demanant menjar. Després dels cants d'Enganyapastors, visitem una maresma on cria el Bitó. Sorprenentment és el primer any des de en fa uns quant que no bufa, malgrat que un exemplar va estar fent-ho contínuament la setmana anterior. Mentrestant, fem Guatlla, Boscarla de Canyar i Balquer que canten activament des del canyissar. No hi ha més temps per perdre i marxem cap a muntanya. Ens és inesperadament fàcil fer el Gall fer i el Mussol pirinenc i ens preparem per a esperar el concert de l'alba. Bé, tenim 10 minuts per descansar! A les 06:09 el Pit-roig comença a refilar, és l'espècie que fa 25. Durant les següents 3 hores fem 57 espècies (tot el que esperàvem de la muntanya) inclòs Picot negre, Raspinell pirinenc, Merla de pit blanc, Grasset de muntanya, Mosquiter pàl·lid, Gralla de bec vermell, Llucareta i Sit negre. És molt d'hora i no esperem cap dels grans rapinyaires com el Trencalòs o l'Àguila daurada però aconseguim observar un Voltor endormiscat sobre un penya-segat. Continuem cap a la muntanya mitjana i a una roureda, on sabem que cria el Durbec, però només en Jordi Sargatal aconsegueix veure'l, és la primera espècie que no podem contar (les normes de la marató obliguen a |
|
que les espècies siguin contactades per un mínim de 2 observadors). Els secans que segueixen ens proporcionen
l'Esparver cendrós i un Milà negre, i una garriga propera ens va bé per afegir Tallarol de garriga i Gratapalles
i son les 10:15 quan la Puput fa l'espècie 100. El cel està seré, sense vent, i cada espècie està al seu lloc,
com ho estaven en els tres dies previs. L'scouting ha donat els seus resultats. Així doncs, malgrat no ser un
bon matí per a la migració, moltes de les espècies són relativament fàcils de trobar. El proper habitat que visitem
és el Parc Natural del Cap de Creus, un dels llocs més valuosos de l'itinerari. Àguila cuabarrada, Trobat, Merla
roquera, Còlit ros, Tallarol emmascarat, Tallarol trencamates i Ortolà s'afegeixen ràpidament a la llista. Enfilem
cap a la platja. Una llanxa ràpida ens hi espera. Des de l'embarcació és fàcil veure el Corb marí emplomallat a
les roques de la costa i el Falciot pàl·lid i el Ballester volant pels penya-segats. En 10 minuts ens trobem
en mar obert i de seguida veiem algunes Baldrigues balears, 2 mediterrànies i 1 cendrosa volant a prop nostre.
Durant la tornada a la platja dos Ocells de tempesta es creuen en el nostre camí (una espècie que no havíem fet
abans en cap altre cursa). Ara tenim 1 hora i mitja per prospectar les maresmes. Alguns limícoles s'afegeixen
ràpidament a la llista i als voltants veiem Martinet ros, Gaig blau i Piula gola-roja. I el que segueix ara
és el que marca la diferència! Agafem una avioneta que ens permetrà estar en una zona estepària prop de Lleida
només una hora i mitja més tard. Un hàbitat totalment diferent que ens permet aconseguir Sisó, Ganga, Xoriguer
petit, Calàndria i Còlit negre entre d'altres. Un altre petit vol ens deixa al Parc Natural del Delta de l'Ebre.
És el nostre darrer destí i són les 6 p.m. i la llista en aquest moment està a 169. Durant el vol travessem
una tempesta i, el que en un primer moment pensem que pot ser un desavantatge, es converteix finalment en un
altre fet afortunat. Tot seguint la tempesta, moltíssims migrats resten al Delta de l'Ebre i és realment espectacular
la quantitat d'ocells que hi ha arreu. Sabem que els proper llocs que visitarem poden facilitar-nos un elevat
nombre d'espècies. Molts Xatracs i limícoles són fàcils de sumar. Estem apropant-nos al final i encara em de
prospectar algunes llacunes. Una Piula grossa (la nostra espècie rara del dia) es troba a la mateixa zona on algunes
han passat tot l'hivern. A les 07:49 p.m. el Xibec és l'espècie que fa 200 i resta encara més d'una hora de llum. Ara
ja estem segurs que som en nombres de rècord. Bec-planer, Boscaler comú, àguila pescadora i Boscarla mostatxuda són
les més remarcables de la darrera hora. I en l'últim moment, fent-se fosc, un Bitó vola per sobre nostre. Quin final!
En aquets moment ens trobem extremadament cansats i no podem posar suficient atenció en les darreres zones visitades
amb el que probablement perdem alguna espècie. Una cosa que sempre és interessant de saber és quines espècies ens hem perdut malgrat haver estat en zones on segur que eren presents. Aquets relació inclou Territ de Temminck, Blauet i Repicatalons. Hi ha dues espècies que no podem contar, Durbec i Faisà. I també altres espècies que podríem haver fet com Trencalòs, Àguila daurada, Astor, Falcó pelegrí, Gavià fosc, Picot garser petit, Colltort i Mosquiter xiulaire que sabem que estan presents en les àrees visitades. És el primer any que es fa servir avioneta, i això ens ha permès visitar un hàbitat extra i afegir 10 espècies a la llista. Enllaços relacionats: |
| VI Marató SEO - 2006 - 204 espècies - 1ers | |
|
A les 00:00h de la nit provem d'escoltar el duc al Congost del Ter a Campdorà, on els amics Narcís i Marta el sentien cada nit (amb polls inclosos), des de feia setmanes. Els darrers anys ens havia costat molts esforços i una forta inversió de temps. I aquest any volíem assegurar-ho. Toquen les 12 de la nit, "mucho mucho, Equipo", però el duc no apareix. Ni a les 12:15 ni a les 12:30. Res. Ni el veiem ni canta. Els polls callen com condemnats! A les 00:45 renunciem al duc, com ja temíem, i enfilem cap al niu de mussol banyut de la plana selvatana, on els polls sí que criden afamats, i molt! Com sempre, comencem fluixets. Són les 1:25 i només portem dues, espècies, el mussol banyut i el rossinyol. A Sant Daniel és còmode sentir el gamarús (l'Aleix l'imita a la perfecció i respon), amb l'enganyapastors de fons. També el xot i, 5 minuts més tard, el mussol. A la Devesa de Girona els collverds passegen pel mig mig dels recs, a plena nit. Tornem a provar el duc abans d'enfilar cap a l'Empordà. Aquesta vegada sí! Els polls reclamen afamats, possiblement per la presència d'un adult al niu. Ens "posem al dia", a les 2:45, amb un pit-roig que és l'espècie número 10; anem bé, però tard, perquè són les 3 de la matinada. En un temps récord ens plantem a l'Empordà, on rasclons, balquers, bitons, polles, martinets de nit i rossinyols bords fan simfonies, al ritme que l'òliba i el torlit es deixen veure volant per camps on ja els teníem "clixats" de dies abans. Al Matà encara sumem alguna altra espècie aquàtica, com el cames-llargues, la fotja, gavians i algun cucut matiner. Dormim una horeta, a terra, a peu de cotxe, amb una humitat que ens deixa morts de fred. |
|
|
A trenc d'alba, a les ribes del Fluvià, comença el concert matiner de picots verds, merles, tudons, boscarles, tallarols de casquet, mallerengues i el primer blauet, faisà, perdiu, oriol i fins i tot una agraïda "naevia" canten al ritme que el sol desperta. Veiem també l'agró roig, corriol petit, orenetes, estornell i a les 6:30 som al Matà, on ens enfilem fins les 72 espècies (!) a les 7:12 del matí, amb molts limícoles i altres ocells interessants com l'agró blanc, bec-planer, martinet ros, xarxet, gamba-roja pintada, piula gola-roja que troba l'Oriol entre cueretes i territs, roncaire, bitxac rogenc, fredeluga, becadell, perdiu de mar, cigne, capsigrany, corb marí gros, mosquiter de passa, cotxa cua-roja, papamosques i fins i tot una "schonobaenus"! El Matà és un absolut paradís primaveral, una explosió de vida i ocells, després de 5 dies de forta tramuntana, en un dia preciós, ja calmat però encara assolellat. Una concentració d'ardeids, ànecs i limícoles com poques vegades havíem vist abans! A les 7:30 som al Cortalet, on fem la tórtora, caua, cigonya, i a la Mugueta "cau" la mallerenga cuallarga, teixidor, picot garser petit i dos preciosos mosquiters xiulaires! De camí cap a mar, a l'Estany d'en Perico sumem ocells que ja faríem més tard al Delta, però "no dejes para dentro de una hora pájaro que puedes hacer ahora", com diu sempre l'Aleix: curroc, gavina capblanca, gamba verda, gamba-roja, gavina, bec d'alena, a més l'abellerol i la puput. A les 8:15 estem embarcats, amb la impressionant xifra d'haver vist ja 100 espècies a aquelles hores del matí!!! El mar, com sempre, fantàstic: Falciots pàl·lids i ballesters pel litoral de Norfeu, on també la merla blava, el roquerol i el corb marí emplomallat passen a engruixir la llista. A mar, baldrigues mediterrànies i balears, seguides d'alguns mascarells i d'un paràsit cuapunxegut que troba en Ponç entre baldriguess! Ens falla el pelegrí que cria als penya-segats, però en fi, sempre falla alguna cosa prevista. Montjoi ens proporciona hortensis, cirlus i communis, a més d'un esparver que veu en Gimi sobre les pinedes litorals, passerells i anem enfilant el Cap de Creus, amb pardal roquer, oreneta cua-rogenca, cruixidell, tallarol capnegre, bitxac, cogullada fosca, trobat, marcenca, còlit gris i còlit ros i un mascle de merla roquera que ens obsequia amb un festival de cants i vols al seu territori! Com sempre, el Cap de Creus no falla, és agraït en tot moment. Fins i tot ens obsequia amb el falcó pelegrí que no era a Norfeu quan tocava! Sortim dels rocams del massís amb alguna darrera espècie com el mastegatatxes, cargolet i tallareta cuallarga, fins arribar als secans de l'Empordà, que ens proporcionen el xoriguer petit, el mosquiter pàl·lid, el bruel, un milà reial fantàstic, el tallarol de garriga, la bosqueta, cuereta blanca (que encara no teníem), el milà negre, la xivita, la guatlla i una parella d'hortolans que veu en Jordi amb la cua de l'ull, amagats entre els rostolls (l'únic dels que havia fallat a Cap de Creus, quina sort que tenim!). A Vilaüt la siseta segueix davant l'aguait. Genial! Són les 11:54 i deixem l'Empordà amb un aligot i un esparver cendrós pels conreus de Borrassà. A les 12:30 som a la Garrotxa, on ens costa més de l'habitual el pica-soques, tot i que la mallerenga d'aigua i el tord "surten" fàcilment, a més d'un interessant "bonus" que any rere any es manté fidel al seu territori, l'àguila calçada; el pinsà, corb i cotxa fumada (que aquest any no ens falla com l'any anterior!) completen els boscos i planes garrotxines, abans d'enfilar cap al Pirineu. A les 13:45 ja som als boscos de pi roig i pi negre, on reietó, mallerenga petita, trencapinyes, picot garser gros, mallerenga emplomallada, llucareta, griva i pardal de bardissa ajuden a situar-nos en xifres molt bones, ensumant que podem fer rècord. També "cau" el voltor (trobat per en Jordi, com cada any, a la llunyania) i un aligot vesper es deixa veure molt a prop nostre, sobre el bosc; al fons, canta la merla de pit blanc i s'esmuny entre ginebres i mates de pi negre. Fantàstic! Ens faltaria, però, completar-ho amb un parell de bons "bonus" més....quan surt el trencalós a les carenes, encara nevades dels Pirineus alts i assolellats, seguit d'una parella altiva d'àguiles daurades! Ja ho tenim, això. Ens falla la gralla de bec vermell, però toca marxar i enfilar cap al Delta; són les 14:45. Abans, però, volem acabar de sumar alguns altres ocells forestals, com el gaig (com ha costat, enguany!), el sit negre, la verderola, el mosquiter comú i el pinsà borroner, que es resistia des de feina estona. Magnífica muntana malgrat ser al migdia. Baixem al riu a veure si veiem la merla d'aigua, però esdevé un "pringue", no vol sortir. Allà hi sumem la darrera espècie de muntanya, la cuereta torrentera, abans d'enfilar sud enllà. Són les 15:30. Anem tard, ens faltarà llum al Delta. A les 17:53 un gaig blau inesperat ens anima, somnolents com estem, a tocar de l'Autopista, just abans d'una aturada "tècnica", per sumar la xixella i la cuabarrada en una zona que teníem "clixada" de dies abans. Fantàstic! Portem camí de récord pel que fa a les xifres. Ens plantem al Delta amb la "friolera" de 178 espècies. I al Delta en sumarem moltes de segures. Ho sabem. Estem animats perquè la cosa pot sortir bé. Tot i això, tenim poca estona de llum, 2 hores màxim. A les 18:46 comencen a "caure" limícoles (sobretot territs, un darrera l'altre, com un "fill in the blanks" dels que ens falten, tot i que el canutus es resisteix); també el corriol camanegre, la garsa de mar, el tètol cuabarrat, el pigre gris, el becut i els xatracs (comú i menut), a més del cabussó i l'ànec blanc. El Delta és una meravella, no defrauda mai. Sempre garanteix molts ocells. Estem a 192, però ja són les 20:00h! Anant como "títere sin cabeza", voltant per arrossars, llacunes i barres sorrenques, sumem el capó, la polla blava, el xatrac bec-llarg, la terrerola rogenca, el boscaler comú i el xibec. A les 20:31 trobem finalment algun temmincki (ja tocava, tan buscar-lo en llocs que sabíem que n'hi havia, com al Matà, o altres arrossars del Delta!). Som a 199 i són les 20:31. No ens queda llum. No ho aconseguirem! Ens falten 4 espècies per superar el rècord de l'any anterior. Ai ai ai. Providencial en Jordi trobant un griset (ens faltava el griset!!!) i pletòric l'Oriol amb un fuscus aturat a la platja, entre gavians, tot i que la millor "traca" estava per arribar: al mateix temps que l'Aleix crida "martinet menut" (el qual no tothom veu i passa a ser un "fiver" l'Oriol fot un bram que retrona pel Delta: "leucopterus"!! Sí, sí, un preciós fumarell ala-blanc, vist amb poquíssima llum entre desenes de fumarells, a les 20:58. Com collons l'ha trobat no ho sabríem pas dir... Genial! Ja tenim una nova marca europea a la butxaca, 203! Però això no és tot, el siboc no triga a sortir a la pista on sempre s'alimenta i concloem un dia excel·lent amb 204 espècies, molta emoció i grans records, vivències i paisatges. Enllaços relacionats:
|
| V Marató SEO - 2005 - 202 espècies - 1ers | |
|
|
Comencem la Marató al Maresme, com ja vam fer l'any passat, gràcies al control absolut de l'Oriol i alguns seus companys maresmencs, dels rapinyaires nocturns a la comarca. Toquen les 12 de la nit: "Mucho, mucho, Equipo"! Sona el nostre cant de guerra entre autovies, cotxes i fresses diverses en una pedrera on, fins al dia abans, uns actius polls de duc, encara al niu, no paraven de fer-se notar. Això sí, com cada any passa a la nostra marató, comencem fatal: Els polls de duc justament han decidit que avui seria el dia per saltar del niu i deixar amb un pam de nas els del Tramuntana Birding Team. Resignats, i només amb el xot i rossinyol (i una merla espantadissa), abandonem la zona a les 00:40. Sort de l'enganyastors que, a darrera hora, ens obsequia amb el seu reclam de ràdio mal sintonitzada. A les 00:51 sumem el gamarús al niu del mas de l'Oriol, a Santa Sussanna. D'allà a la Tordera, a la colònia de martinets de nit, que no són visibles ni estan actius a aquelles hores, encara que sí que hi canta una polla d'aigua i un garsa remugaire. Sort que la plana de la Selva no falla: Mussol al mas on cria i polls de mussol banyut cantant activament, reclamant menjar al niu. A les 3 de la nit recorrem al ja tradicional "darrer recurs" pel duc. Tenim sort i un exemplar adult es deixa veure aturat sobre una roca, a contrallum, al Congost del Ter a Sant Julià. Collonut! Estem salvant la nit que tan malament havíem iniciat. Als Aiguamolls són còmodes de sentir el torlit, bitó, rascló, martinet de nit, cames- |
|
llargues, polla blava, boscarla, cabusset, uns sorprenents (i "bonus"!) pòlits cantaires, i encara sumem, amb llum de lluna, el flamenc, el gavià i l'òliba ja al límit del que crèiem que seria el primer "pringue" de la nit, encara que esdevé un "fiver" perquè només en Gimi (que la troba) i en Ponç, estan prou desperts per "clixar-la" enmig de la foscor. A les 5:40 toca "diana" i cap al Fluvià, on els boscos de ribera són un festival al "down chorus": tudó, cargolet, cucut, mallerengues, raspinell, picot i ja veiem els primers ocells amb les llums de les 6:25, un agró i unes caues en un ajocador de martinets blancs. Canta la xivitona, però no el blauet, quina llàstima. Hi comptàvem, com també comptàvem amb el picot garser petit, que no apareix. Som al Matà a les 6:43. Sumem martinet ros, batallaire, xarxet, griset, fumarell, faisà, bernat, roncaire, gamba verda, gamba roja pintada, becadell, corriol gros, cullerot, capó, fredeluga, gamba-roja, espècies que no són pas molt complicades, però sempre n'acaba fallant alguna. Però s'han de veure. I avui hi són totes! El llistat s'incrementa amb cardines, xoriguers, puputs, cogullades, verdum, colom, balquers, gafarró, orenetes, cueretes grogues, esplugabous, falciots, tórtores turques i un bon "bonus", una titella que encara aguanta per les nostres latituds malgrat ser a finals d'abril. Al Cortalet, tórtora (a vegades "falla"), cigne, ànec blanc i un mascle esplèndid d'un altre ànec que no comptàvem veure, el preciós cuallarg! Sortim dels Aiguamolls encara amb més ocells interessants, com la boscarla mostatxuda i el teixidor. Són les 7:58 del matí i ens embarquem a Empuriabrava, amb 81 espècies a la butxaca! El mar està en calma absoluta i més a aquella hora del matí. Enfilem proa directa a Norfeu, amb un sol preciós que es va alçant per l'horitzó. Aviat apareixen les primers gavines vulgars i capnegres, seguides dels primers corbs marins emplomallats, ja prop dels nius. Al cel de Norfeu, el pelegrí alça el vol i ens diu bon dia, com al poema de l'Espriu, mentre canten ballesters, merles blaves i un corb emprèn el vol. A mar, les dues baldrigues en estols menys nombrosos que habitualment, acompanyen algun mascarell llunyà. Desembarquem a Montjoi. Només de posar peu a terra, el festival de petits migrants comença, com sempre a la primavera a la vall: mastegatatxes, cotxa cua-roja i bitxac rogenc, a més de trist, cruixidell, perdiu, tallareta cuallarga, sit negre, capsigrany i, ja al massís, trobat, bitxac, cogullada fosca, bosqueta, passerell, terrerola, còlit gris, tallarol capnegre i espècies guapes, guapes de Cap de Creus, com l'hortolà, el còlit ros, el tallarol trencamates, la merla roquera, el pardal roquer, sobrevolats per falciots pàl·lids. Perquè no ens falla mai, el Cap de Creus? Perquè és tan agraït? No ho sabem, però els ocells sempre són allà. I sempre surten. Ens completa el massís la cuabarrada al niu i un colltort cantant al mas d'en Berta, en un lloc on no l'esperàvem. La dolça plana empordanesa, sumada al mar, Cap de Creus i Aiguamolls, sempre diem que és la clau de la suma d'aquelles espècies que cal fer i que sovint fallen a altres llocs. Efectivament, un any més, corresponent als Tramuntana Birding Team que li mostrem fidelitat, ens ofereix aquestes espècies, com ara la guatlla, l'abellerol, l'aligot, el milà negre, el botxí, el tallarol de garriga, l'arpella (no l'havíem vista als Aiguamolls!) i fins i tot el xoriguer petit i el darrers dels migrants comuns que ens mancava, el mosquiter de passa. Ja de camí cap a la següent comarca, la Garrotxa, el tallarol de casquet, el pit-roig i el bruel fan que la suma sigui de 130 espècies, a les 10:59 del matí. La Garrotxa s'enceta amb un fantàstic astor a Queixàs, seguit d'una marcenca (encara no la teníem, oi?!) i una calçada sobrevolant el seu territori habitual. Tres bons rapinyaires que ja ens començaven a fer patir... Llavors, ocells forestals comuns, com el gaig, pinsà i altres de no tan comuns com mallerenga cuallarga, pica-soques, mallerenga d'aigua i mosquiter pàl·lid, abans d'arribar a l'alta muntanya, ja al Ripollès, on arribem a les 12:36 amb un sac força ple, amb 144 espècies, incloent el roquerol, cornella, cuereta torrentera i un voltor al Capsacosta, que hem anat sumant pel camí. Mallerenga petita i emplomallada completen tots els Parus possibles de Catalunya, a més de griva, picot garser gros, reietó, merla de pit blanc, pardal de bardissa, mussol pirinenc i, als prats alpins, grasset de muntanya i, com comptàvem fer-los si estàvem de sort (i ho estàvem!), un trencalós ens sobrevola a poca distància, i una àguila daurada corona els cims nevats del Pirineu al crit embogit de tot l'equip! Pels pèls fem el trencapinyes. Més fàcils resulten les llucaretes i, ja de baixada, el tord, gratapalles, verderola, cotoliu i pinsà borroner. Provem la merla d'aigua al riu. Surt a la primera! Som a 163 espècies i ens queden 3 horetes feixugues de camí fins arribar al Delta. Són les 14:26. Comença el "tute" de cotxe, amb en Deli, com sempre, eficient al volant. A les 16:58 (anem prou bé d'horari, comptàvem ser al Delta a les 16:45) comença el festival deltaic: curroc, gavina corsa, estornell negre, 4 territs de cop (alpina, ferruginea, minuta i alba), pardal xarrec (ens l'havíem oblidat a l'Empordà, per variar...), pigre, becut, gavina capblanca, tètol cuabarrat, garsa de mar, corriol petit i fins i tot una femella despistada de piulaire i el blauet, que ens havia suposat un "pringue" empordanès. Magnífica arribada al Delta, com sempre! A les aigües interiors del Delta, tètols cuanegres, becs d'alena, xibecs, agró blanc, perdiu de mar, xatrac comú i, als prats de la Tancada, l'alosa, terrerola rogenca aturada a pocs metres al costat d'un bonus espectacular: piula grossa!! Sumant a aquesta meravella de "bonus" que van caient un rere l'altre, una àguila pescadora ens sobrevola. Acabem d'escurar l'Encanyissada i la Tancada: xatrac gros (uau!), remena-rocs, gavià fosc, cabussó emplomallat i xatrac bec-llarg. Són les 18:58 i estem a les 195 espècies. Aquí comença la bogeria màxima: El repte d'arribar a Lleida amb llum i poder fer, per segon cop a la història europea, 200 espècies (o més), en 24 hores. Ho provem? És el que teníem decidit enguany. Anem justos de temps, però arrisquem. Som-hi! Carretera amunt! A les 19:45 som prop de Gandesa. No trobem el còlit negre que teníem controlat, però si que l'oreneta cua-rogenca es deixa veure al costat del niu (a l'Empordà no havíem passat per cap territori comptant fer-la aquí. Sort que no falla!). I a les 20:13 passem Ascó, on veiem una xixella aturada als fils elèctrics. És l'espècie 198. No ens queda massa llum, tot i que el capvespre és meravellós. Invertim estona davant el territori de còlit negre, sense sort. Hem perdut massa temps i la poca llum bona que hi havia. No arribarem a les 200! A les 21:05, amb llum gairebé inexistent, Alfés ens recompensa, de cop, el "tute" fins als secans: Sisó i calàndria. Ara, si en fem una més, ja tenim un nou rècord europeu... Són quarts de 10 i l'esperança és el siboc. No triga gaire a arribar: A les 21:20 un, dos, fins a 3 sibocs fent giragonces a l'aire, volant i cantant. Ja ho tenim! 201. La nit acaba amb una darrera sorpresa, una polla pintada cantant sense parar entre el canyissar d'Utxesa. Fantàstic! Deixem la marca en 202, un veritable repte, que veiem impossible a dia d'avui, superar l'any vinent. Dades tècniques: Kms: 981 Conductor: Deli Meteo: Sol i calor. Vent S suau (4/5) al Pirineu. Calma a l'Empordà Dormir: 35 minuts a la Torre del Matà Fivers: 7 |
| Marató LookBird - 2004 - 195 espècies - 1ers | |
|
Només 6 dies després de la gesta de veure per primer cop a Europa 200 espècies en 24 hores, mig esgotats, mig
paint-ho, començàvem la que seria la darrera Marató LookBird; era el dia 1 de maig de 2004 i l'equip el formàvem
en Deli, Oriol, Ponç, Aleix i Gimi. El duc del Congost es resistia, però fèiem una bona llista nocturna, amb mussol banyut, òliba, mussol, enganyapastors i fins i tot siboc al Maresme. Arribàvem al Delta de matinada, on a trenc d'alba vèiem martinet menut i de nit, bitó, perdiu de mar i un mussol emigrant, espècie que mai més hem vist en una marató! Un Delta més que correcte, que ens ofereix schonobaenus, roncaire, una gularis híbrida amb garzetta, (hauria de comptar per ½ espècie, no?), i fins i tot un gaig blau al Trabucador i on pocs limícols ens fallen (veiem els dos tètols, remenarocs, pòlit, territ gros, etc.), ens porta a sortir de terres tarragonines amb 101 espècies a les 10:05, quan veiem la xixella camí del nostre proper destí, el Pirineu. A Osona ja veiem voltors a Montesquiu, on també corbs i cornelles apareixen. Malgrat ser el migdia, la muntanya compleix expectatives, i la merla de pit blanc, trencalós, trivialis, llucareta i la resta dels més "previsibles", van sortint entre pins negres i prats alpins. A les 15h som a la Garrotxa, on l'àguila calçada és l'espècie 146 i on sorpreses com el durbec es posen més que bé, afegint migrants sovint difícils com el bitxac rogenc, papamosques i els sempre complicats oriol i bosqueta! L'Empordà comença bé, amb un gavià fosc, tórtora i teixidor a la Muga i la guatlla cantant als secants, sobrevolada per una daurica i alguns xoriguers petits, i al mateix lloc on veiem cotxa cua-roja, botxí, communis i hortensis. Cap de Creus, ferm i generós com sempre: res ens hi falla inclòs l'hortolà, la merla roquera, capsigrany, còlit ros, etc. Aquesta vegada no tenim barca i això ens privarà, pels pèls, del nou possible récord, perquè fluixegen les marines des de Falconera amb cata: només yelkouan, cap mascarell, cap baldriga cendrosa o baldriga balear, cap corb marí emplomallat ni paràsit... Una merla blava agònica als darrers penyals de Roses ens porta als Aiguamolls que, de nou, són un punt de sumar molt i de cop. Són les 19h i estem a 185 espècies; veiem impossible fer-ne 15, però sí que sumem bé el torlit, blauet, gavina menuda al Matà, cuallarg, becadell, cigne, peregrí, subbuteo, faisà, temmincki i altres ocells qur ens porta a la xifra final de les 195 espècies, segona marca europea de la història! I, a més, guanyem la Lookbird de nou! Dades tècniques: Kms: 1020 Conductor: Deli et al. Meteo: Sol en general. Poc vent i alguns núvols pel Pirineu. Massa calma a Cap de Creus, sobretot al mar, on el sol era dominant. Dormir: 0 minuts, però repòs una estona al Delta de l'Ebre fins clarejar |
| IV Marató SEO - 2004 - 200 espècies - 1ers | |
|
No n'érem conscients a les 23:59, però estàvem a punt d'aconseguir una gesta històrica. Per primer cop veure 200 espècies d'ocells en 24 hores a Europa. Tampoc sabíem, en aquest moment, que seria la darrera de les maratons fetes amb el ja mític Range Rover d'en Ponç; ni que seria la darrera de les maratons que aniríem d'oest a est (amb la conseqüent pèrdua de més de 12 minuts de llum!). Si que sabíem que en Gimi no podria ser-hi, perquè acabava de ser pare del preciós Martí, feia escassos 10 dies. Per tant, a les 00:00h, sonava en veu d'en Jordi, Oriol, Aleix, Ponç i Deli el "Mucho mucho, Equipo!" Són les 00:45 de la nit del dia 24 d'abril i comencem a adonar-nos que el duc fallarà a la pedrera del Maresme on l'Oriol el tenia tan controlat. Per sort, canta un gamarús i un enganyapastors, a més de l'omnipresent rossinyol. A les 00:50 i ja resignats a "pringar" el duc, ens instal·lem prop del niu dels mussols banyuts. Aquests si que no fallen! També per la zona, sentim i veiem òliba i mussol; els sibocs encara no han arribat. Enfilem ponent enllà, en una bogeria absoluta: passar unes hores en plena nit a les estepes de Lleida, amb l'esperança de veure sibocs i potser sentir alguna calàndria, alosa becuda o sisó matiner... A les 3:10 som a Alfés, on sumem el torlit. Esgotats de voltar i només havent vist un bernat pescaire en una bassa, amb els llums del cotxe, baixem a tota castanya per l'Eix de l'Ebre, fins a Flix, Gandesa, Tortosa, entre revolts i a contrarellotge. En Deli condueix el Range amb traça. En Ponç descansa sobre la "safata" del darrera del Range, aprofitant que cap a tot arreu. En Jordi clapant, com l'Aleix. I l'Oriol fa de copilot mentre avancem les aigües calmades que van cap al Delta, nosaltres a molta més velocitat. |
|
|
Som a Sant Jaume a les 5:55, on sumem el collverd. A trenc d'alba, ja a l'Aufacada, sumem de forma continuada, a tot drap, des d'ocells comuns com rossinyols bords, polles, orenetes, pardals, agrons, gavines, gavians, tristos, cucuts, fumarells, becs d'alena, arpelles, estornells negres, boscarles, rasclons, esplugabous, corbs marins, gambes roges, balquers i fotges, i d'altres de més interessants o més escassos a l'Empordà, com el martinet menut, la gavina corsa, el bec planer, el capó, el tètol cuanegre, el cullerot, el gavià fosc, l'agró blanc, l'ànec blanc, flamenc, xibec, perdiu de mar, martinet de nit i fins i tot un esplèndid bitó (ja no cal patir per si cantarà o no als Aiguamolls) en vol per sobre els calaixos més propers de Buda. Sortim de l'Aufacada amb la desorbitant xifra de les 51 espècies a les 7:12 del matí, quan el sol feixuc encara no s'alça més d'un pam de l'horitzó. A la platja de Mitjorn apareix la cuereta groga, el xatrac comú, la valona, la cogullada, l'alosa, la gavina capblanca, la terrerola rogenca i els primers migrants com el mastegatatxes, el còlit gris (ja no hem de patir per veure'l al Pirineu!) i ja a la Tancada, gamba verda, gamba roja pintada, cabussó emplomallat, griset, corriol camanegre, territ menut i 4 magnífics xatracs grossos, sobrevolant-nos, xisclant perquè ens adonem que són allà. Uau!! Estem a les 70 espècies, però el Delta encara ofereix més i més. Als pocs arbustos de la zona, una autèntica "mina" de migrants sedimentats, hi sumem, de cop, el mosquiter de passa, el bitxac rogenc, el tallarol de garriga i el mosquiter xiulaire!! Fantàstic. La cosa va de nassos, ni fet per disseny. Completem amb alguns limícols de sorrals al Trabucador, com el tètol cuabarrat, la garsa de mar, el territ tres-dits i el pigre gris, a més d'algun territ variant que ens faltava, corriol gros. Anàvem malament de xatracs? Doncs a les 8:15 apareix el bec llarg, a les 8:20 el menut i a les 8:21 el curroc, a més del territ bec-llarg a les Salines de la Tancada. L'Encanyissada ens proporciona el martinet ros i encara una altra espècie que a l'Empordà és pràcticament impossible, l'oreneta de ribera, a més del cabusset i l'estrella del dia, que la troba en Jordi entre un grup immens de fotges: Una fotja banyuda! Això no és un bonus, no; és un SúperBonus! Cap a l'hemidelta nord falta gent! Al Transbordador, tórtora turca, garsa, verdum, oreneta cuablanca, colom roquer i, un magnífic blauet, que és dels que sovint falla durant el dia de la Marató. Collonut. Són les 9 del matí. Portem 92 espècies "y sumando"... Revolts i carreteres del Delta. Aturades constants i frenades. Accelerades i cops "d'embrague". El pobre Range treu fum! Sí, si, literalment, els frens estan que treuen fum i amb una pudor de sucarrimat que fot por. Té "mèrit", cremar els frens en un lloc tan pla com el Delta. Això vol dir que en Fitipaldi Oriol, que és qui condueix pels camins i dreceres que només ell coneix del Delta, li fot bastanta canya... Els fangars i el litoral del sector septentrional del Delta ens ofereixen, a més d'un paisatge meravellós amb llums matinals extraordinàries i solitud absoluta d'un dissabte a primera hora, un pòlit, alguns remena-rocs, becut i un fumarell negre en vol, quan ja ni hi comptàvem. Deixem el Delta, són les 9:30 i estem gairebé a les 100 espècies, quina passada! Però encara no ha fet la darrera alenada, el Delta; una àguila pescadora aturada en un pal de poca alçada ens fa cridar tots, sense ni aturar el vehicle i contemplant-la tot dient adéu a l'àguila i al Delta. Una tórtora en vol quan gairebé som a l'Ametlla i alguna griva, tudó i xoriguer, abans d'arribar a Tarragona, on veiem abellerols a les 10:07. A les 10:16 una marcenca a Torredembarra. A les 11:03 ens desesperem enmig d'un embús notori a Gelida, on sumem el bitxac, cardina, gaig i aligot. A les 12:05 ja som a Vic, on tothom (menys en Deli, que ara condueix), ens les empesquem per veure algun dels ballesters que ens sobrevolen. A La Gleva sumem el gafarró, l'estornell i la cuereta blanca, espècie 112, a les 12:15. El corb surt a Montesquiu a les 12:20 i ja a les nostres comarques, els primers roquerols a les 12:30. La muntanya està una mica tapada, però ràpidament els boscos ens proporcionen merla, mallerenga cuallarga, petita, carbonera, pit-roig, tallarol de casquet, pinsà, raspinell i, en vol, els primers voltors, a més d'algun milà negre en vol i un esparver i un aligot vesper entremig dels altres rapinyaires. No hi comptàvem, uns bons bonus! El cotoliu canta malgrat ser al pic del migdia, al lloc on havia de cantar. Magnífic! Més amunt surt el trencapinyes, reietó, mallerenga emplomallada, llucareta, pardal de bardissa, picot garser gros i un sit negre. Als prats alpins, el grasset es resisteix, però acaba sortint, com també un fantàstic trencalòs carenant entre gralles de bec vermell! Genial! De baixada ens adonem que encara ens falten moltes "tonteries". Després de la verderola (que no és cap tonteria, sinó molt meritòria), a buscar mosquiters, cargolets, cotxa fumada, picot verd, tord, mosquiter pàl·lid, pica-soques... Tots ells, un darrera l'altre, acaben sortint, a més de l'àguila daurada, la cornella i la piula dels arbres. Amb el pinsà borroner som a 151 espècies, impressionant. Són les 14:45, però. Anem molt malament de temps! Arribem a muntanya mitjana, on al riu fem la merla d'aigua i la cuereta torrentera, no pas sense haver-les de buscar estona i estona. La Garrotxa ens espera. Hi arribem a les 15:38, on també ens hi esperen un colltort cantaire, la mallerenga blava i la d'aigua a les caixes-niu que li havíem col·locat estratègicament; agraïda, ens ve a saludar...Allà hi canta també un tallarol gros, que se'ns acosta encuriositat, mentre una cotxa cua-roja perxada dalt d'un pal d'un pastor elèctric ens ensenya la seva acolorida vermellor. També sumem bosqueta i bruel. I ara, cap a l'Empordà!! Als secans empordanesos, passerells i gralles són de bon fer. I aquí els moments més màgics que mai haguem viscut en una marató i que ens fan pensar que, efectivament, farem la gesta, arribarem a 200... En Ponç comenta que estaria bé fer el botxí aquí, que sinó no el farem enlloc: Pam, botxí "al canto" sobre uns fils elèctrics. En Jordi s'ha passat el dia dient: "no patiu per la cigonya negra", però a Delfià sortirà. Som camí de Delfià i, la cosa a bé, però faltaria sumar algunes d'aquelles espècies clau; d'aquelles que en diem "bonus", que són possibles i viables de veure, però sovint fallen, potser no totes, però algunes, la majoria. Són d'aquelles que marquen la diferència. I aquí la màgia d'en Jordi i la seva "pota d'aligot" de la fortuna: Ha de sortir el pygargus diu en Jordi: Pam, un mascle volant paral·lel al cotxe durant uns segons. Crits de joia, tots dient "olé", al ritme que batega les ales i ens obsequia amb la seva imatge. En Jordi parla de l'oriol, que aquí hi té un bon hàbitat: PAM, Oriol al "canto", un mascle passant-nos pel davant en vol. Olééé! Això és terreny de trobats, oi? Pam! Trobat aturat al bell mig de la pista... I què hi ha al costat? Una tallareta vulgar enfilant-se pels matolls! Un milà reial sobrevolant-nos, també!! Quina bogeria! Quants de "bonus" de cop. No patiu, diu en Jordi; encara falta la cigonya negra de Delfià... Però abans d'arribar a Delfià, en Deli crida "Ponç, atura't", una guatlla! Una guatlla? Com collons has sentit una guatlla a 40 km/h per una pista sorollosa de rocs i pols? No l'he sentida, l'he vista, diu en Deli amb el seu posat característic... Fem marxa enrere i, per increïble que sembli, la guatlla segueix allà, pasturant entre vaques per l'herbei. Tots la veiem, la contemplem. Arribem a Delfià, on hi vola alguna cigonya blanca. Espècie nova. Al fons, un ocell s'aixeca de l'estany. En Jordi baixa i diu, "aquí la teniu, la cigonya negra". Baixem del cotxe i mirem amb cata, perquè era lluny. Ho era. Sí. Se'ns posen els pèls de punta només de recordar la imatge. Tots, al mateix temps, ens rendim a la sort, a la fortuna de l'atzar. Ens agenollem i fem reverències a la cigonya negra. Ara sí, estem convençuts que arribarem a 200 espècies! Ara ja és la nostra obligació. Ho hem de fer. Sí o sí. Anem tard, però encara Delfià ens deixa l'espècie 173, a les 17:32, el xoriguer petit. De seguida Cap de Creus ens obsequia amb les seves singularitats, que ajuden a posar-se ràpidament en "xifres d'alarma", properes a les 190. Hi veiem còlit ros, falciot pàl·lid, tallarol trencamates, emmascarat, capsigrany, hortolà, terrerola, tallarol capnegre, cogullada fosca, àguila cuabarrada i tallareta cuallarga. Ens falla la merla roquera i el pardal roquer! Llàstima! Però anem tard. Correm ràpid a embarcar-nos. En Toni i el seu cunyat Aleix ens esperem a Norfeu, amb quilos de sardina. Gas a fons des de Montjoi: Primer pelegrí als penya-segats, i merla blava cantant preciosa amb llum de tarda. Mar endins, amb vent, xops i pudents d'esquitxos de sardina, amb visceres escampades arreu, sumem la baldriga balear, el mascarell i la baldriga mediterrània. Res d'especial, però calia sumar-nos. Una mica cap cots, però conscients que podem fer-ho, anem cap a Roses... Ep, espècie nova, gavina capnegre... I què la persegueix? Un paràsit cuapunxegut!!! Uau! Espècie 189, les 19:30. Ens queda una hora i poc de llum i hem de fer 11 espècies encara! En Toni ens ha fet de "taxi", portant el Range des de Montjoi fins a Roses. Allà, a contrarrellotge, ens ha amagat les claus, amb una nota indesxifrable posada al parabrises, donant pistes d'on collons són les claus. No la podem interpetrar. Ens posem nerviosos i al mòbil no respon! Què collons fotem ara, a un pas del récord i sense poder-nos moure pels Aiguamolls? Buscant, l'Aleix troba les claus sota la roda. En Jordi pren les regnes. Sabem que al Matà hi ha sisetes, faisans, piula gola-roja i territ de Temminck. Però tenim temps d'anar-hi? Primer provem als secans de la Torre del Vent, però el cucut reial no apareix. Sí que ho fa el pardal xarrec i la perdiu roja. Als Tres Ponts surt el cigne, nedant per dins de l'Estany de Palau, i un bonus que ja no comptàvem fer, l'ànec cuallarg, un mascle extraordinari, amb llum tardana, rogenca. Allà hi apareix la boscarla mostatxuda i a la Muga, al niu que havíem localitzat el dia abans, el teixidor triga, però s'hi deixa veure. Són les 20:35, però. Ens falten 5 espècies i molta llum! Renunciem al Matà, per assegurar l'Estany Europa, on hi ha batallaire, corriol menut i xivita! Ja ho tenim, gairebé... Una oca!! Una oca que encara corre per l'Empordà, que és l'espècie 199. I arriba la 200, la cotorreta argentina, ja a Empuriabrava. El Matà, ja fosc, no ens proporciona res més, però la sensació interior és que ho hem aconseguit. Un any més. Però aquesta vegada, amb moments tan màgics i irrepetibles com, probablement, mai més. Nou "sostre europeu", 200 espècies. No és "moc de gall d'indi", ens diu en Toni... En Jordi s'agafa a la seva pota d'aligot i la resta descansem, exhausts... Dades tècniques: Kms: 1067 Conductor: Deli et al. Meteo: Sol i caloreta. Poc vent i alguns núvols pel Pirineu. Havia fet mal temps els dies previs, tan al Delta com a l'Empordà. Calma a l'Empordà, també, amb sol. Dormir: 0 minuts (com a molt, durant el trajecte Lleida-Delta al cotxe) Fivers: 8 |
| Big Sit - Tardor 2003 - 92 espècies |
Són les 00:00 del dia 12 d'octubre i comença el que seria el darrer Big Sit dels que faríem a principi de la
dècada dels anys 2000. Un Big Sit de tardor, tot un repte, però interessant perquè culmimem amb una llista
interessant i amb visites de molta gent, inclosos periodistes de rotatius gironins i d'àmbit català, TV3, TV1
(surt la notícia al Telediario del migdia de diumenge amb en Gimi parlant, etc.). De nits sentim collverd, fotja, torlit, òliba, mussol, bernat, rascló i faisà. Realment una bona llista per ser l'octubre (el rossinyol ja teníem que no cantaria). Amb les primeres llums, cogullades, rossinyol bord i algunes sorpreses, com el primer pit-roig o la perdiu, força escassa al Matà. Apareix algun bitxac, el cabusset, polla, merla, cargolet, pardal xarrec, mallerenga carbonera i cuallarga, gavià, gavina, corb marí (també dels primers de l'hivern), tallarol de casquet (un altre hivernant primerenc), xoriguer, cigonya i, ja amb més llum podem mirar l'aigua del Matà, cap a les 7:45 del matí; hi veiem flamencs, alguna titella (recent arribada també a la zona), martinet blanc, xarxet, batallaire, arpella, gamba verda, esplugabous; els darrers falciots sobrevolen els estanys i els primers mosquiters pesquen insectes als canyissars. A les torres i rodalies apareixen també el pardal, l'estornell, el cruixidell, la cardina i el verdum. Algun falciot pàl·lid sobrevola a més alçada el Matà; també veiem algun tudó, picot verd. Cada vegada hem de mirar més lluny per sumar, i la caua surt a les 8:21 a les torres de llum del Cortalet, seguida de les |
|
|
baldrigues Puffinus a la platja; lluny, però identificable perfectament,
més encara quan veiem algunes Calonectris per la zona. El primer blauet a les 8:21, l'espècie 50! Més paciència, cata i dedicació ens aporta la fredeluga, l'oreneta de ribera i vulgar, un aligot llunyà i un teixidor cantant des dels freixes de la Closa del Puig. Més lluny, coloms al campanar de Sant Pere i la primera xixella de l'hivern sobrevolant el Fluvià i venint directe sobre els estanys. Amb aquesta no hi comptàvem! Llunyíssim, a la platja, un becut aixeca el vol i la silueta característica d'un botxí ens porten més espècies al llistat. Als calaixos de la Depuradora del càmping un cabussó collnegre! Allà també polla blava; al canyís de sota la torre, boscarla de canyar i, per la zona, tallarol capnegre, cuereta torrentera, cuereta blanca, mallerenga blava, gratapalles, trist, puput, raspinell i tord. Més limícoles amb dedicació entre el fangueig: becadell, gamba roja, territ variant. Cop de cata al cel i apareix l'oreneta cuablanca; més lluny, sobre Sant Pere, tórtora turca. A les 9:59 ens sobrevola amb el típic reclam una alosa i, al cap de poc, una parella de corbs volen sobre la zona de la Gallinera, seguits d'un llunyà ballester. Déu ni do la llista, estem a 75 espècies! Amb més paciència trobem alguns ànecs més, finalment, com una femella de cullerot, un griset, un cap-roig nedant a la Massona i un piulaire femella molt discret. Ja lluny, un ocellaire que camina per la platja aixeca 3 pigres a l'alçada de la Serpa; també a la platja, alguns xatracs bec-llargs pesquen intensament. Són les 13:20 i la cosa afluixa. Cada espècie nova ara és una quimera! Per sort, un altre hivernant arriba entre el canyís, el repicatalons. A les 13:39 finalment trobem un cigne, amagat com estava entre canyissos. A les 14:01, un gafarró! Encara no el teníem, badocs de nosaltres! Ja a la tarda, passen tres hores fins sumar de nou; una xivita aterra al Matà a les 17:03. A les 17:57 sumem el darrer limícol, el corriol petit i a les 18:30 un esparver en vol sobre la zona del Fluvià, lluny. La darrera espècie és el fumarell, ja a les 18:39, després d'un dia intens i esgotador, on hem deixat algunes cèl·lules visuals de la retina, enganxades a l'ocular del nostre sofert cata... N'hem vistes 92! Us adjuntem la relació de les espècies contactades i l'hora del contacte:
|
| Big Sit - 2002 - 90 espècies - 7ens | |
|
Com sabeu, el dia 13 d'octubre d'enguany, es va celebrar el Big Sit a nivell mundial, organitzat pel New Hampshire
Bird Club. Aquesta activitat pretén que ornitòlegs a nivell particular i, especialment, entitats naturalistes,
participin plegades en una jornada d'observació d'ocells, intentant identificar el màxim nombre d'espècies des
d'un mateix indret durant 24 hores seguides. EL TBT hi va participar, i vàrem aconseguir veure un total de 90 espècies, entre les quals cal destacar ocells escassos com el milà reial, l'àguila calçada, la grua, el xatrac gros, l'àguila pescadora, l'agró blanc o les primeres arribades d'hivernants als Aiguamolls, com la xixella, l'oca vulgar, el morell cap-roig, el mascarell, la cuereta torrentera, el gaig. També es varen observar els darrers estivals de l'any, amb alguns falciots pàl·lids, un agró roig, l'àguila marcenca. La participació va ser molt gran, 155 persones que, en un moment o altre varen passar per la Torre Senillosa). El lloc escollit fou la Torre Senillosa, un indret privilegiat, probablement el millor lloc del país per realitzar una experiència així, ja que disposa de molta vista a tota la comarca, té el mar a prop i zones humides a sota mateix, a més de "garantir" la presencia d'altres espècies més boscanes i de prats i conreu amb les closes del Matà i vistes sobre els colls més orientals dels Pirineus. El resultat, com veieu, fou sorprenent, més de l'esperat i tot, ja el TBT (formant part de l'Associació d'Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, l'APNAE) ha quedat 7è a nivell mundial d'entre 136 equips participants! Aquest fet que ha confirmat, de nou, la importància dels Aiguamolls com a lloc de diversitat ornítica, i que la gestió que s'ha fet des de la seva declaració de parc natural l'any 1983 ha garantit la pervivència de moltes espècies i recolonització d'altres com la polla blava, la cigonya, etc... Però encara en podrem "sumar" més en anys futurs, si aconseguim fer realitat el somni de veure-hi de nou espècies abans presents als Aiguamolls i ja extingides, com el morell xocolater, la fotja banyuda, el xarxet marbrenc, l'ànec capblanc, el xibec, etc... Cal destacar especialment el detall d'algunes sòcies de l'APNAE que van portar un esmorzar deliciós que els que vam passar tota la nit dalt de la Torre vam agrair molt. Per als qui vulgueu tornar a participar al Big Sit, de nou hi tornarem a la primavera, el dia 19 d'abril de 2003, amb el repte de sobrepassar, amb escreix, el centenar d'espècies des d'un mateix punt en 24 hores. Us adjuntem la relació dels deu primers indrets classificats:
|
|
2008-2010©Tramuntana Birding Team
Visites des del 01/04/2008: |
|
Dissenyat per GIMISóft |
