Tramuntana Birding Team: d'esquerra a dreta: A dalt, Deli Saavedra, Jordi Sargatal
i Oriol Clarabuch, a baix, Joan C. Gimisó, Ponç Feliu i Aleix Comas
|
El Tramuntana Birding Team (TBT), està format per sis ornitòlegs catalans, Oriol Clarabuch, Aleix Comas, Ponç
Feliu, Joan Carles Gimisó (Gimi), Deli Saavedra i Jordi Sargatal. Durant més de quinze anys, hem realitzat
nombroses maratons ornitològiques i faunístiques, a Girona, Catalunya, l'Empordà o Lleida.
L'origen de les maratons, no obstant, es remunten als anys 70, quan en Jordi Sargatal i altres companys naturalistes
empordanesos, varen decidir intentar observar el màxim nombre d'ocells en 24 hores a la comarca. En aquells moments,
les xifres eren molt llunyanes a les actuals, però ja es superaven sempre amb facilitat les 100 espècies, només
combinant els Aiguamolls de l'Empordà (bressol dels ornitòlegs del nord est català), els boscos i cims de l'Albera i
el litoral del Cap de Creus. El 1995, un jove equip format per Aleix Comas, Ponç Feliu i Joan Carles Gimisó varen
batre l'equip d'en Jordi Sargatal i Deli Saavedra (151 espècies front a 154) y en aquell moment ambdós equips es
varen fusionar; els mestres havien estat superats per uns deixebles obsessius i perseverants. L'últim "fitxatge"
fou l'experimentat Oriol Clarabuch, després que el 2002, el Tramuntana Birding Team perdés (per única vegada), la
Marató Ibèrica organitzada per la SEO (Societat Ornitològica Espanyola), devant de Ricard Gutierrez i l'equip "Los del
Río", uns altres companys obsessionats per aquesta modalitat.
|
El per què de l'èxit? Potser la sort, potser un territori divers en hàbitats, potser els coneixements en ocells
dels membres de l'equip, potser l'experiència, però probablement la suma de tot plegat, i, lògicament, les altes
quotes d'obsessió i passió. Trucs i recursos són molt nombrosos (i no els desvetllarem tots, evidentment!), però
vet aquí alguns d'ells:
-
El recorregut és clau; abastar al màxim tots els hàbitats d'un territori, des dels boscos pirinencs, fins les
llacunes d'aigua dolça o maresmes, els penya-segats litorals o les fagedes euro-siberianes, els conreus i les
zones urbanes, les estepes i les màquies mediterrànies.
-
Evidentment, una marató no surt a la perfecció a la primera i cal fer-la i refer-la, practicar-la dies i setmanes
abans; de fet l'"scouting" al llarg de tot l'any (i no només en setmanes anteriors) és fonamental. Igualment, durant
tot l'any cal visitar tots els territoris, col·locar caixes-niu (n'hem col·locat més de 150 destinades únicament a la
marató, en punts clau del recorregut) o fins i tot crear punts d'alimentació per a espècies determinades.
-
El temps i el cronograma és una altra de les claus: El recorregut ha d'estar claríssim en cada moment, cronometrat
al minut exacte; si no, resulta del tot impossible abastar els més de 1000 quilòmetres que fem, amb la seguretat
que serà de dia als llocs que ho requereixen.
-
Cal "classificar" les espècies: Nosaltres ens marquem "Musts" (que no poden fallar), "Bonus" (que poden veure's)
i "Superbonus" (que no contem en veure, però que són benvingudes!), i intentar compensar sempre entre els "Pringues"
("Musts" que estan fallant) amb els "Bonus". Això serveis per a saber en cada moment, si estem "Sota Par" o "Sobre
Par" de la xifra objectiu. Un programa informàtic, MarathonGest 2.0, dissenyat expressament per la marató (pel nostre informàtic, Gimi)
ens permet en cada moment tenir referències exactes i comparatives amb els anys anteriors i introduir els resultats
a l'instant.
MarathonGest 2.0 by GIMISóft
La llista d'espècies
|
MarathonGest 2.0 by GIMISóft
Les dades d'una espècie
|
MarathonGest 2.0 by GIMISóft
La situació en un determinat moment
|
MarathonGest 2.0 by GIMISóft
El gràfic de situació
|
-
Cal no visitar zones que no freqüentem durant la resta de l'any i no coneixem bé, per més diverses que siguin a priori.
Treure'm sempre més espècies en un territori conegut, com succeeix any rere any, a l'Empordà, on no se'ns escapen probablement
més de 3 o 4 espècies de les presents a la comarca aquell dia: "Netegem" la comarca.
-
Cal saber sacrificar espècies, sobretot "rareses". Conta igual una Gavina de Delaware que un Gavià argentat. Tanmateix
per altres espècies que creiem "clavades" a un lloc: Si als 3 minuts no s'observa un ocell al lloc on ha d'estar, simplement
no hi és i, en conseqüència, millor anar per un altre, al següent objectiu.
-
Finalment, en temes més pràctics, cal estar llest per a qualsevol cosa: Fer trajectes per mar, per terra o
per aire, arranjar trams de camins amb la única finalitat del "dia M", prendre litres de Coca-Cola o Red Bull
per a no dormir ni un sol minut en 24 hores, prendre Fortasec per a evitar haver de fer parades per a
"deixar anar llast gàstric" que ens suposaria més de cinc minuts de pèrdua de temps, baixar tots els membres
del grup i tenir clar que ha de buscar cadascú (un pentina d'esquerra a dreta amb el telescopi, un altre a revés,
un altre mira cap enrere, un altre busca al cel...).
En resum, guanyar una marató requereix dedicació, però sobretot, obsessió i molta experiència. No ha estat
fàcil "clavar" el recorregut ideal que ara ja tenim definit pel territori de Catalunya (sobre tot de l'Empordà,
que ens proporciona més del 80% de les espècies), ni ha estat fàcil superar les altes xifres del nord d'Europa
i els experimentats ornitòlegs suecs o finlandesos.
Evidentment, tantes hores junts, als dies, setmanes o mesos previs, o durant el mateix dia de la marató, ens
porten a nombroses anècdotes. Les situacions rocambolesques en les que ens hem trobat, dins o fora de l'àmbit
ornitològic, són innombrables. Algunes podrien haver influït negativament als resultats, com la climatologia
adversa en forma d'intenses nevades inesperades per l'època de l'any em que normalment es realitza la prova o
panes greus al vehicle que ens han fet perdre el valuós temps. Altres, com començar a escoltar espècies que de
cap manera es corresponien amb l'hàbitat al que ens trobàvem, fins a adonar-nos que el reproductor MP3, que sempre
duem per contrastar cants, estava funcionant a la butxaca d'en Gimi. I com no, ja que segurament molts dels equips
participants en les diferents edicions s'han trobat en aquesta situació, interrompre, en plena nit, la parada nupcial
d'alguna parella d'Homo sapiens mentre buscàvem nocturnes als peus del Montgrí. Però la que més recordem és
la que ens va permetre, en menys de cinc minuts, veure còrrer una Guatlla per un herbassar, un Oriol travessar un
espai obert a una zona poc habitual, un Esparver cendrós amb el seu pausat vol i una Cigonya negra en plena migració,
tots ells apareixent sota la indicació del nostre home talismà, Jordi Sargatal.
No només practiquem maratons com les descrites. També he participat en altres "modalitats", com són:
-
"Big Sits": Es tracta de passar-se 24 hores a un punt d'observació únic i observar el major nombre d'aus.
El rècord actual a Europa, on es realitza anualment una competició simultània, és de 142 espècies, als Països
Baixos, mentre que el rècord ibèric el varem batre el 19 d'abril de 2003, des de la Torre del Matà, als Aiguamolls
de l'Empordà, on varem poder observar un total de 109 espècies. Hem realitzat ja 4 "Big Sits", 2 d'ells a la
tardor (xifres properes a les 100 espècies) i un a la primavera. Es va realitzar també un "Big Sit" a la Torre
de l'Aufacada, al Delta de l'Ebre, amb gairebé 80 espècies, tot i que en un dia d'excessiu vent.
-
"Vertebratas": Aquesta modalitat és apassionant. No només inclou ocells, si no també la resta de vertebrats,
el que significa bons coneixements de peixos, amfibis o rèptils. Les aus valen un punt, i la resta d'espècies
deu punts cadascuna, el que dóna nombres equitatius (si es realitza en territoris litorals, amb peixos d'aigua
salada, els peixos valen tres punts). La primera la varem realitzar el 1994, amb més de 80 espècies de peixos,
una desena de mamífers, més de 15 amfibis i rèptils i prop de 140 ocells. Cal capbussar-se al mar (de dia i de
nit), en aigua dolça, fer "spotlighting", posar-se als bassals, aixecar pedres i troncs... tot en 24 hores i
sense deixar d'observar també el cel! Esgotadora, però molt divertida i, sobretot, molt útil per aprendre de
vertebrats i per a conèixer millor les espècies d'un territori. En els darrers anys ho fem a la ciutat de
Girona i rodalies (organitzat per l'Ateneu
Naturalista de Girona i amb la participació de diversos equips), amb més de 400 punts sumats en total!
-
"Eco Bird Race": Aquesta modalitat és la mes esportiva i requereix una bona preparació. Es va crear al Regne
Unit l'any 2001 i des de llavors hem realitzat ja 3 edicions a Catalunya (de fet sempre hem estat un únic equip).
Es tracta d'observar el màxim nombre d'espècies d'ocells en 24 hores, sense fer servir combustibles fòssils, per
tant, més ecològica. En el nostre cas, varem batre el rècord europeu, que estava en 142 espècies, realitzant un
recorregut en bicicleta (Ponç Feliu, Deli Saavedra, Joan C. Gimisó, i un col·laborador ciclista, Xevi Vázquez), de
més de 150 quilòmetres, des dels Pirineus fins els Aiguamolls de l'Empordà i pujant a la tarda al Cap de Creus.
Esgotador, però amb 151 espècies, el que surt a "ocell per quilòmetre".
Passió per les maratons, doncs, del Tramuntana Birding Team. Estones agradable, grans records entre amics i
escenes inoblidables, però sobre tot, les maratons tenen un doble objectiu. Per un costat, aprendre més i
millor, els requeriments de les espècies, la seva fenologia exacta, els seus costums, els seus cants, la seva
presència o absència en un territori (que alhora és explorat i descobert amb gran precisió); tot això converteix
les maratons ornitològiques, com a passat en el nostre cas, en instruments essencials de prospecció i coneixement
del món dels ocells. I, evidentment, el segon i potser més important objectiu, és el de divulgar l'apassionant
món de la natura a través dels ocells; conèixer-les millor i arribar a tots els naturalistes potencials del
nostre país, i alhora, reclamar la necessitat de protecció dels nostres diversos espais naturals, què, com
s'evidencia any rere any a les maratons, allotgen com a conjunt, la més gran diversitat ornitològica del continent.
|