Presentació



Tramuntana Birding Team: d'esquerra a dreta: A dalt, Deli Saavedra, Jordi Sargatal
i Oriol Clarabuch, a baix, Joan C. Gimisó, Ponç Feliu i Aleix Comas

El Tramuntana Birding Team (TBT), està format per sis ornitòlegs catalans, Oriol Clarabuch, Aleix Comas, Ponç Feliu, Joan Carles Gimisó (Gimi), Deli Saavedra i Jordi Sargatal. Durant més de quinze anys, hem realitzat nombroses maratons ornitològiques i faunístiques, a Girona, Catalunya, l'Empordà o Lleida.

L'origen de les maratons, no obstant, es remunten als anys 70, quan en Jordi Sargatal i altres companys naturalistes empordanesos, varen decidir intentar observar el màxim nombre d'ocells en 24 hores a la comarca. En aquells moments, les xifres eren molt llunyanes a les actuals, però ja es superaven sempre amb facilitat les 100 espècies, només combinant els Aiguamolls de l'Empordà (bressol dels ornitòlegs del nord est català), els boscos i cims de l'Albera i el litoral del Cap de Creus. El 1995, un jove equip format per Aleix Comas, Ponç Feliu i Joan Carles Gimisó varen batre l'equip d'en Jordi Sargatal i Deli Saavedra (151 espècies front a 154) y en aquell moment ambdós equips es varen fusionar; els mestres havien estat superats per uns deixebles obsessius i perseverants. L'últim "fitxatge" fou l'experimentat Oriol Clarabuch, després que el 2002, el Tramuntana Birding Team perdés (per única vegada), la Marató Ibèrica organitzada per la SEO (Societat Ornitològica Espanyola), devant de Ricard Gutierrez i l'equip "Los del Río", uns altres companys obsessionats per aquesta modalitat.
Les xifres han anant creixent any rere any, al ritme que ho han fet les distàncies recorregudes i inversament a les hores dormides a cada una de les maratons. Des de l'any 2004 (i cada any des de llavors), el TBT ha batut el rècord europeu, que fins el moment era de 193 espècies, realitzat a Estònia per part d'un equip finlandès, el 1999. Va costar superar-lo el 2004 (200 espècies), però finalment va ser possible. El llistat vigent (217 el 2007) del rècord europeu és el següent:
  • 1 - Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
  • 2 - Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
  • 3 - Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis)
  • 4 - Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)
  • 5 - Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)
  • 6 - Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)
  • 7 - Ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus)
  • 8 - Mascarell (Morus bassanus)
  • 9 - Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
  • 10 - Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
  • 11 - Cigne mut (Cygnus olor)
  • 12 - Oca vulgar (Anser anser)
  • 13 - Ànec blanc (Tadorna tadorna)
  • 14 - Ànec griset (Anas strepera)
  • 15 - Xarxet (Anas crecca)
  • 16 - Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)
  • 17 - Ànec cuallarg (Anas acuta)
  • 18 - Xarrasclet (Anas querquedula)
  • 19 - Ànec cullerot (Anas clypeata)
  • 20 - Xibec (Netta rufina)
  • 21 - Flamenc (Phoenicopterus roseus)
  • 22 - Agró blanc (Egretta alba)
  • 23 - Martinet blanc (Egretta garzetta)
  • 24 - Bernat pescaire (Ardea cinerea)
  • 25 - Agró roig (Ardea purpurea)
  • 26 - Esplugabous (Bubulcus ibis)
  • 27 - Martinet ros (Ardeola ralloides)
  • 28 - Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
  • 29 - Bitó comú (Botaurus stellaris)
  • 30 - Capó reial (Plegadis falcinellus)
  • 31 - Bec-planer (Platalea leucorodia)
  • 32 - Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
  • 33 - Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
  • 34 - Milà negre (Milvus migrans)
  • 35 - Aufrany (Neophron percnopterus)
  • 36 - Voltor comú (Gyps fulvus)
  • 37 - Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
  • 38 - Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
  • 39 - Esparver cendrós (Circus pygargus)
  • 40 - Aligot comú (Buteo buteo)
  • 41 - Àguila perdiguera (Hieraaetus fasciatus)
  • 42 - Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)
  • 43 - Xoriguer petit (Falco naumanni)
  • 44 - Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
  • 45 - Falcó mostatxut (Falco subbuteo)
  • 46 - Perdiu roja (Alectoris rufa)
  • 47 - Guatlla (Coturnix coturnix)
  • 48 - Gall fer (Tetrao urogallus)
  • 49 - Rascló (Rallus aquaticus)
  • 50 - Polla blava (Porphyrio porphyrio)
  • 51 - Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
  • 52 - Fotja (Fulica atra)
  • 53 - Sisó (Tetrax tetrax)
  • 54 - Becadell comú (Gallinago gallinago)
  • 55 - Tètol cuanegre (Limosa limosa)
  • 56 - Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
  • 57 - Becut (Numenius arquata)
  • 58 - Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
  • 59 - Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
  • 60 - Gamba verda (Tringa nebularia)
  • 61 - Xivita (Tringa ochropus)
  • 62 - Valona (Tringa glareola)
  • 63 - Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos)
  • 64 - Remena-rocs (Arenaria interpres)
  • 65 - Territ tresdits (Calidris alba)
  • 66 - Territ menut (Calidris minuta)
  • 67 - Territ variant (Calidris alpina)
  • 68 - Territ bec-llarg (Calidris ferruginea)
  • 69 - Batallaire (Philomachus pugnax)
  • 70 - Torlit (Burhinus oedicnemus)
  • 71 - Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
  • 72 - Cames llargues (Himantopus himantopus)
  • 73 - Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
  • 74 - Perdiu de mar (Glareola pratincola)
  • 75 - Pigre gris (Pluvialis squatarola)
  • 76 - Corriol gros (Charadrius hiaticula)
  • 77 - Corriol petit (Charadrius dubius)
  • 78 - Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
  • 79 - Gavina corsa (Larus audouinii)
  • 80 - Gavià argentat de pota groga (Larus michahellis)
  • 81 - Gavina vulgar (Larus ridibundus)
  • 82 - Gavina capblanca (Larus genei)
  • 83 - Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
  • 84 - Gavina menuda (Larus minutus)
  • 85 - Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
  • 86 - Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
  • 87 - Fumarell negre (Chlidonias niger)
  • 88 - Curroc (Sterna nilotica)
  • 89 - Xatrac gros (Sterna caspia)
  • 90 - Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis)
  • 91 - Xatrac comú (Sterna hirundo)
  • 92 - Xatrac menut (Sterna albifrons)
  • 93 - Ganga (Pterocles alchata)
  • 94 - Colom roquer (Columba livia)
  • 95 - Xixella (Columba oenas)
  • 96 - Tudó (Columba palumbus)
  • 97 - Tórtora (Streptopelia turtur)
  • 98 - Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
  • 99 - Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)
  • 100 - Cotorra argentina (Myiopsitta monachus)
  • 101 - Cucut (Cuculus canorus)
  • 102 - Òliba (Tyto alba)
  • 103 - Xot (Otus scops)
  • 104 - Duc (Bubo bubo)
  • 105 - Gamarús (Strix aluco)
  • 106 - Mussol comú (Athene noctua)
  • 107 - Mussol pirinenc (Aegolius funereus)
  • 108 - Mussol banyut (Asio otus)
  • 109 - Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
  • 110 - Ballester (Apus melba)
  • 111 - Falciot negre (Apus apus)
  • 112 - Falciot pàl·lid (Apus pallidus)
  • 113 - Abellerol (Merops apiaster)
  • 114 - Gaig blau (Coracias garrulus)
  • 115 - Puput (Upupa epops)
  • 116 - Picot garser gros (Dendrocopos major)
  • 117 - Picot negre (Dryocopus martius)
  • 118 - Picot verd (Picus viridis)
  • 119 - Gaig (Garrulus glandarius)
  • 120 - Garsa (Pica pica)
  • 121 - Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax)
  • 122 - Gralla (Corvus monedula)
  • 123 - Cornella (Corvus corone)
  • 124 - Corb (Corvus corax)
  • 125 - Oriol (Oriolus oriolus)
  • 126 - Botxí (Lanius meridionalis)
  • 127 - Capsigrany (Lanius senator)
  • 128 - Merla d'aigua (Cinclus cinclus)
  • 129 - Merla roquera (Monticola saxatilis)
  • 130 - Merla blava (Monticola solitarius)
  • 131 - Merla de pit blanc (Turdus torquatus)
  • 132 - Merla (Turdus merula)
  • 133 - Tord comú (Turdus philomelos)
  • 134 - Griva (Turdus viscivorus)
  • 135 - Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
  • 136 - Estornell negre (Sturnus unicolor)
  • 137 - Papamosques gris (Muscicapa striata)
  • 138 - Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
  • 139 - Pit-roig (Erithacus rubecula)
  • 140 - Rossinyol (Luscinia megarhynchos)
  • 141 - Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
  • 142 - Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
  • 143 - Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)
  • 144 - Bitxac comú (Saxicola torquatus)
  • 145 - Còlit negre (Oenanthe leucura)
  • 146 - Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
  • 147 - Còlit ros (Oenanthe hispanica)
  • 148 - Pica-soques blau (Sitta europaea)
  • 149 - Raspinell pirinenc (Certhia familiaris)
  • 150 - Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
  • 151 - Cargolet (Troglodytes troglodytes)
  • 152 - Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
  • 153 - Oreneta de ribera (Riparia riparia)
  • 154 - Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
  • 155 - Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
  • 156 - Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica)
  • 157 - Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
  • 158 - Reietó (Regulus regulus)
  • 159 - Bruel (Regulus ignicapilla)
  • 160 - Trist (Cisticola juncidis)
  • 161 - Rossinyol bord (Cettia cetti)
  • 162 - Boscaler pintat gros (Locustella naevia)
  • 163 - Boscaler comú (Locustella luscinioides)
  • 164 - Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
  • 165 - Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus)
  • 166 - Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
  • 167 - Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
  • 168 - Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
  • 169 - Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
  • 170 - Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
  • 171 - Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
  • 172 - Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
  • 173 - Tallarol gros (Sylvia borin)
  • 174 - Tallareta vulgar (Sylvia communis)
  • 175 - Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis)
  • 176 - Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
  • 177 - Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
  • 178 - Tallarol trencamates (Sylvia conspicillata)
  • 179 - Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
  • 180 - Mallerenga d'aigua (Parus palustris)
  • 181 - Mallerenga petita (Parus ater)
  • 182 - Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
  • 183 - Mallerenga carbonera (Parus major)
  • 184 - Mallerenga blava (Parus caeruleus)
  • 185 - Teixidor (Remiz pendulinus)
  • 186 - Calàndria (Melanocorypha calandra)
  • 187 - Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)
  • 188 - Terrerola rogenca (Calandrella rufescens)
  • 189 - Cogullada vulgar (Galerida cristata)
  • 190 - Cogullada fosca (Galerida theklae)
  • 191 - Cotoliu (Lullula arborea)
  • 192 - Alosa vulgar (Alauda arvensis)
  • 193 - Pardal comú (Passer domesticus)
  • 194 - Pardal xarrec (Passer montanus)
  • 195 - Pardal roquer (Petronia petronia)
  • 196 - Cuereta blanca (Motacilla alba)
  • 197 - Cuereta groga (Motacilla flava)
  • 198 - Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
  • 199 - Piula grossa (Anthus richardi)
  • 200 - Trobat (Anthus campestris)
  • 201 - Piula dels arbres (Anthus trivialis)
  • 202 - Piula gola-roja (Anthus cervinus)
  • 203 - Grasset de muntanya (Anthus spinoletta)
  • 204 - Pardal de bardissa (Prunella modularis)
  • 205 - Pinsà comú (Fringilla coelebs)
  • 206 - Gafarró (Serinus serinus)
  • 207 - Llucareta (Serinus citrinella)
  • 208 - Verdum (Carduelis chloris)
  • 209 - Cadernera (Carduelis carduelis)
  • 210 - Passerell comú (Carduelis cannabina)
  • 211 - Trencapinyes comú (Loxia curvirostra)
  • 212 - Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula)
  • 213 - Verderola (Emberiza citrinella)
  • 214 - Gratapalles (Emberiza cirlus)
  • 215 - Sit negre (Emberiza cia)
  • 216 - Hortolà (Emberiza hortulana)
  • 217 - Cruixidell (Emberiza calandra)
El per què de l'èxit? Potser la sort, potser un territori divers en hàbitats, potser els coneixements en ocells dels membres de l'equip, potser l'experiència, però probablement la suma de tot plegat, i, lògicament, les altes quotes d'obsessió i passió. Trucs i recursos són molt nombrosos (i no els desvetllarem tots, evidentment!), però vet aquí alguns d'ells:
  • El recorregut és clau; abastar al màxim tots els hàbitats d'un territori, des dels boscos pirinencs, fins les llacunes d'aigua dolça o maresmes, els penya-segats litorals o les fagedes euro-siberianes, els conreus i les zones urbanes, les estepes i les màquies mediterrànies.
  • Evidentment, una marató no surt a la perfecció a la primera i cal fer-la i refer-la, practicar-la dies i setmanes abans; de fet l'"scouting" al llarg de tot l'any (i no només en setmanes anteriors) és fonamental. Igualment, durant tot l'any cal visitar tots els territoris, col·locar caixes-niu (n'hem col·locat més de 150 destinades únicament a la marató, en punts clau del recorregut) o fins i tot crear punts d'alimentació per a espècies determinades.
  • El temps i el cronograma és una altra de les claus: El recorregut ha d'estar claríssim en cada moment, cronometrat al minut exacte; si no, resulta del tot impossible abastar els més de 1000 quilòmetres que fem, amb la seguretat que serà de dia als llocs que ho requereixen.
  • Cal "classificar" les espècies: Nosaltres ens marquem "Musts" (que no poden fallar), "Bonus" (que poden veure's) i "Superbonus" (que no contem en veure, però que són benvingudes!), i intentar compensar sempre entre els "Pringues" ("Musts" que estan fallant) amb els "Bonus". Això serveis per a saber en cada moment, si estem "Sota Par" o "Sobre Par" de la xifra objectiu. Un programa informàtic, MarathonGest 2.0, dissenyat expressament per la marató (pel nostre informàtic, Gimi) ens permet en cada moment tenir referències exactes i comparatives amb els anys anteriors i introduir els resultats a l'instant.

MarathonGest 2.0 by GIMISóft
La llista d'espècies

MarathonGest 2.0 by GIMISóft
Les dades d'una espècie

MarathonGest 2.0 by GIMISóft
La situació en un determinat moment

MarathonGest 2.0 by GIMISóft
El gràfic de situació
  • Cal no visitar zones que no freqüentem durant la resta de l'any i no coneixem bé, per més diverses que siguin a priori. Treure'm sempre més espècies en un territori conegut, com succeeix any rere any, a l'Empordà, on no se'ns escapen probablement més de 3 o 4 espècies de les presents a la comarca aquell dia: "Netegem" la comarca.
  • Cal saber sacrificar espècies, sobretot "rareses". Conta igual una Gavina de Delaware que un Gavià argentat. Tanmateix per altres espècies que creiem "clavades" a un lloc: Si als 3 minuts no s'observa un ocell al lloc on ha d'estar, simplement no hi és i, en conseqüència, millor anar per un altre, al següent objectiu.
  • Finalment, en temes més pràctics, cal estar llest per a qualsevol cosa: Fer trajectes per mar, per terra o per aire, arranjar trams de camins amb la única finalitat del "dia M", prendre litres de Coca-Cola o Red Bull per a no dormir ni un sol minut en 24 hores, prendre Fortasec per a evitar haver de fer parades per a "deixar anar llast gàstric" que ens suposaria més de cinc minuts de pèrdua de temps, baixar tots els membres del grup i tenir clar que ha de buscar cadascú (un pentina d'esquerra a dreta amb el telescopi, un altre a revés, un altre mira cap enrere, un altre busca al cel...).
En resum, guanyar una marató requereix dedicació, però sobretot, obsessió i molta experiència. No ha estat fàcil "clavar" el recorregut ideal que ara ja tenim definit pel territori de Catalunya (sobre tot de l'Empordà, que ens proporciona més del 80% de les espècies), ni ha estat fàcil superar les altes xifres del nord d'Europa i els experimentats ornitòlegs suecs o finlandesos.

Evidentment, tantes hores junts, als dies, setmanes o mesos previs, o durant el mateix dia de la marató, ens porten a nombroses anècdotes. Les situacions rocambolesques en les que ens hem trobat, dins o fora de l'àmbit ornitològic, són innombrables. Algunes podrien haver influït negativament als resultats, com la climatologia adversa en forma d'intenses nevades inesperades per l'època de l'any em que normalment es realitza la prova o panes greus al vehicle que ens han fet perdre el valuós temps. Altres, com començar a escoltar espècies que de cap manera es corresponien amb l'hàbitat al que ens trobàvem, fins a adonar-nos que el reproductor MP3, que sempre duem per contrastar cants, estava funcionant a la butxaca d'en Gimi. I com no, ja que segurament molts dels equips participants en les diferents edicions s'han trobat en aquesta situació, interrompre, en plena nit, la parada nupcial d'alguna parella d'Homo sapiens mentre buscàvem nocturnes als peus del Montgrí. Però la que més recordem és la que ens va permetre, en menys de cinc minuts, veure còrrer una Guatlla per un herbassar, un Oriol travessar un espai obert a una zona poc habitual, un Esparver cendrós amb el seu pausat vol i una Cigonya negra en plena migració, tots ells apareixent sota la indicació del nostre home talismà, Jordi Sargatal.

No només practiquem maratons com les descrites. També he participat en altres "modalitats", com són:
  • "Big Sits": Es tracta de passar-se 24 hores a un punt d'observació únic i observar el major nombre d'aus. El rècord actual a Europa, on es realitza anualment una competició simultània, és de 142 espècies, als Països Baixos, mentre que el rècord ibèric el varem batre el 19 d'abril de 2003, des de la Torre del Matà, als Aiguamolls de l'Empordà, on varem poder observar un total de 109 espècies. Hem realitzat ja 4 "Big Sits", 2 d'ells a la tardor (xifres properes a les 100 espècies) i un a la primavera. Es va realitzar també un "Big Sit" a la Torre de l'Aufacada, al Delta de l'Ebre, amb gairebé 80 espècies, tot i que en un dia d'excessiu vent.
  • "Vertebratas": Aquesta modalitat és apassionant. No només inclou ocells, si no també la resta de vertebrats, el que significa bons coneixements de peixos, amfibis o rèptils. Les aus valen un punt, i la resta d'espècies deu punts cadascuna, el que dóna nombres equitatius (si es realitza en territoris litorals, amb peixos d'aigua salada, els peixos valen tres punts). La primera la varem realitzar el 1994, amb més de 80 espècies de peixos, una desena de mamífers, més de 15 amfibis i rèptils i prop de 140 ocells. Cal capbussar-se al mar (de dia i de nit), en aigua dolça, fer "spotlighting", posar-se als bassals, aixecar pedres i troncs... tot en 24 hores i sense deixar d'observar també el cel! Esgotadora, però molt divertida i, sobretot, molt útil per aprendre de vertebrats i per a conèixer millor les espècies d'un territori. En els darrers anys ho fem a la ciutat de Girona i rodalies (organitzat per l'Ateneu Naturalista de Girona i amb la participació de diversos equips), amb més de 400 punts sumats en total!
  • "Eco Bird Race": Aquesta modalitat és la mes esportiva i requereix una bona preparació. Es va crear al Regne Unit l'any 2001 i des de llavors hem realitzat ja 3 edicions a Catalunya (de fet sempre hem estat un únic equip). Es tracta d'observar el màxim nombre d'espècies d'ocells en 24 hores, sense fer servir combustibles fòssils, per tant, més ecològica. En el nostre cas, varem batre el rècord europeu, que estava en 142 espècies, realitzant un recorregut en bicicleta (Ponç Feliu, Deli Saavedra, Joan C. Gimisó, i un col·laborador ciclista, Xevi Vázquez), de més de 150 quilòmetres, des dels Pirineus fins els Aiguamolls de l'Empordà i pujant a la tarda al Cap de Creus. Esgotador, però amb 151 espècies, el que surt a "ocell per quilòmetre".
Passió per les maratons, doncs, del Tramuntana Birding Team. Estones agradable, grans records entre amics i escenes inoblidables, però sobre tot, les maratons tenen un doble objectiu. Per un costat, aprendre més i millor, els requeriments de les espècies, la seva fenologia exacta, els seus costums, els seus cants, la seva presència o absència en un territori (que alhora és explorat i descobert amb gran precisió); tot això converteix les maratons ornitològiques, com a passat en el nostre cas, en instruments essencials de prospecció i coneixement del món dels ocells. I, evidentment, el segon i potser més important objectiu, és el de divulgar l'apassionant món de la natura a través dels ocells; conèixer-les millor i arribar a tots els naturalistes potencials del nostre país, i alhora, reclamar la necessitat de protecció dels nostres diversos espais naturals, què, com s'evidencia any rere any a les maratons, allotgen com a conjunt, la més gran diversitat ornitològica del continent.